12 coses que hem après en sis mesos de ruta i dues preguntes necessàries

Ha passat mig any des que vem agafar l’avió de Vueling amb destinació Atenes. Marxàvem a cegues amb una motxilla (massa) carregada a l’esquena i milers d’idees i pors al cap. Ara, 180 dies més tard, ens fa molta ilusió fer un repàs de les 12 coses més importants que considerem que hem pogut aprendre durant el viatge!

 

  • Viatjar no vol dir fer vacances: viatjar de motxilla cansa, i molt. Buscar transports, trobar allotjament, carregar 10 kilos a l’esquena, negociar cada preu de cada cosa, caminar sense rumb per les ciutats, dormir a llocs no precisament luxosos, moure’s en busos i trens locals… Aquesta manera de recòrrer el món és intensa i esgotadora, tot i que ens encanta. No obstant, hem après que viure en ruta és radicalment diferent de qualsevol escapada relaxada a la que podíem estar acostumats.
  • La rutina pot estar a tot arreu: Aixecar-se, esmorzar, agafar el metro, entrar a la feina, fer 8 hores, agafar el metro, sopar, dormir, repetir. Aixecar-se, esmorzar, agafar un tuk-tuk, visitar 4 temples i dos estàtues, agafar el tuk-tuk, tornar a l’hostal, dormir, repetir. On està l’equilibri? Bàsicament ens estem deixant portar pel que el cos ens demana, i tot i que el nostre dia a dia és més variat, procurem no cremar-nos fent el turista amb massa intensitat. La rutina la creem nosaltres, si no fem res per evitar-ho!
  • Quan no tens preocupacions, les idees venen 100 vegades més ràpid: estudis, feina, responsabilitats, problemes, factures, examens… Fent vida normal sempre tens coses al cap. Aquí estem experimentant un fenòmen per a nosaltres completament nou: no tenir cap preocupació. No t’imaginaries què poderosa pot arribar a ser tanta llibertat en un ésser humà. La infinita tranquilitat de no tenir cap problema a afrontar a un any vista et dóna temps per pensar, i t’allibera de molts prejudicis i decisions precipitades. A més, milers d’idees comencen a bombardejar el teu sobrestimulat cervell, que per fi té temps per obrir-se i experimentar. I tot això, sense drogues. Brutal.
  • Ens perdrem coses pel camí: “No heu anat a Nepal!?” Exclama tothom quan mencionem la India. Doncs no, no podem abarcar-ho tot, encara que faci ràbia. Tant aviat com vam entendre que hauríem de renunciar a algunes coses, vam començar a gaudir molt més les que sí visitàvem. Tal i com vam explicar a “Reflexions en Ruta: Què ens passa pel cap?”, coleccionar ciutats no és el tipus de viatge que ens ve de gust, i crec que podrem aplicar-ho a molts altres aspectes de la vida. 
  • No necessitem tant per viure: estem viatjant amb 4 samarretes, 3 pantalons, una mosquitera, alguns gadgets tipus navalla o pinces de la roba, i un ordinador (per culpa d’aquest blog que ara llegeixes). Si, trobem a faltar moltíssimes coses materials, però a cap i a la fi ara casa nostra la portem carregada a l’esquena. I cada cop pesa menys. De quantes coses de les que et rodegen ara hauries de prescindir si volguessis encabir-ho tot en una motxilla de 60 litres? 
  • No tenir un pla es un gran pla: “On estareu al juliol?” “On passareu el cap d’any?” “Què fareu demà?” Preguntes que continuen sense resposta, i que esperem que continuin així. Hem après la meravellosa filosofia de la improvisació, i ens encanta. Per a què definir tot un pla, quan la majoria de variables no depenen de tu? Només calen un parell de setmanes a la India per entendre que planifiquis el que planifiquis, hauràs d’improvisar. T’imagines no saber mai el que et depara l’endemà? Conèixer llocs i gent nova cada dia? Segurament no. Nosaltres tampoc podíem abans de marxar.
  • El somriure es quelcom internacional: és igual el missatge que vulguis transmetre, no importa si vols negociar el preu d’un transport o si estàs reclamant un intent d’estafa, o si simplement vols agraïr l’amabilitat dun local, l’única manera efectiva que hem trobat és somrient. A vegades no fa falta res més. A Barcelona, si somrius a tothom com ho estem fent últimament al sudest, probablement truquin a la policia. I no, no ens estem convertint ens uns hippies pro-amor lliure i anti dutxa.
  • Adaptar-se i saber trobar un pla B com a forma de vida: Perdre un tren, un bus o un avió. Baixar al mig del no-res a Myanmar i haver de buscar on dormir en una ciutat estranya. No tenir manera de connectar un ferry amb l’altre per sortir d’una illa a Maldives. No poder engegar la moto en un poblet perdut de la India. Estem aprenent a adaptar-nos, a fluïr i a saber capgirar els problemes i relativitzar-los. Enfadar-se o preocupar-se no ens ha funcionat de moment, en cap cas.
  • La nostalgia es redueix amb el temps, pero les ganes de tornar es multipliquen: curiosa sensació, la d’estar lluny de casa. La intensa nostàlgia del principi es relativitza, però un nou sentiment de permanent anyoranca ens envaeix progressivament. Sí, us trobem a faltar. 
  • Cada conversa pot ser una font infinita d’aprenentatge: escoltant podem aprendre una barbaritat, però si a sobre tens l’oportunitat de conéixer gent que viu a l’altra punta del planeta, que porta una vida radicalment diferent, i que està disposat a compartir les seves experiències amb tu, més et val agafar paper i bolígraf; la teva percepció del món s’ampliarà amb cada conversa.
  • No valorem prou el que tenim: estem veient com viu la gent a llocs molt distants i diferents, i la conclusió que treiem és que estem massa ben acostumats. El menjar, les comoditats, la neteja, el trànsit, el funcionament de les ciutats… Ni sabíem la sort que tenim d’haver nascut per atzar al costat fàcil del planeta.

I com no, les dues preguntes que més ens formula la gent que ens coneix…

  • Heu canviat? Bé, això ens ho hauran de dir quan tornem. Nosaltres creiem sincerament que és un canvi imperceptible, personal i intern, i que tornarem sent els mateixos, potser amb més barba, el cabell més llarg, més bruts, i qui sap si amb tots els membres del cos. Apart d’això, tindreu (per sort o per desgràcia) a la Patri i al Sergi de sempre.
  • I entre vosaltres què? Doncs tot bé, ara que ho preguntes. 7 baralles en sis mesos, no està malament, no?

Veurem com evoluciona la cosa.

De moment, anem a per uns altres sis mesos d’aventures.

 

8 Comments

  1. Dais mucha rabia. Pero todo es genial <3. Es muuuuuuucho más genial que la rabia que da, así que os felicito. ¡A comeros el mundo!

    1. jajajajaj mientras lo genial supere la rabia, nos quedamos más tranquilos…

      muchas gracias por tu apoyo! seguimos adelante!!

  2. Aquest mirar en rere i reflexionar de tant en tant, segur que us anirà bé i us farà creixer. Les diferents cultures i maneres de viure farà que aprengueu a valorar el que teniu, i pogueu agafar el que tenen de bó els altres llocs que desconexieu.

  3. Quan viatges i parles amb gent diferent o somrius perquè no us enteneu, sempre s’aprén. Me’n alegro de tot el què dieu. També teniu raó que si heu canviat ho notareu al tornar. Suposo que tan difícil pot ser viure amb situacions noves, com en monotonia del dia a dia igual. I si que enfada-se o preocupar-se pel què no és, no serveix de res, aquí tampoc.
    Espero que quan torneu no us falti cap membre, encara que els cabells us arribin als peus, no digueu aquestes coses. Cap endevant sempre!

  4. Fa 10 dies que vam tornar de donar la volta al món amb la meva parella i només puc dir que gràcies per compartir aquets sentiments que potser només nosaltres sentim… Gaudiu. ÉS ÚNIC!!!!!

    1. Moltes gràcies Judit! Ens agrada plasmar el que ens va passant pel cap, endreçar les idees i compartir-les per comprovar que no som els únics =)

      Què tal el vostre viatge? Quina ruta heu seguit? Esperem que hagi sigut una experiència brutal, com bé dius… és únic!

      Una abraçada!!

  5. Eso es vida y vivir bien (a veces se confunde ese concepto)….aprender y compartir…Felicidades!!!

    1. Gracias!! Muy de acuerdo con lo que dices, pero hasta que no lo vives (nunca mejor dicho) no lo llegas a saber nunca! Un abrazo!!

Comments are closed.

Close