Pakse, descans, i un Angkor Wat en miniatura

Reposem desprès de la super ruta en moto que hem fet a Bolaven, i agafem forces abans d’encarar l’últim tram fins a les 4.000 illes, al sud del país. Abans de deixar la regió, decidim fer una última excursió a visitar ni més i menys que unes ruïnes de fa més de 1.000 anys.

 Dia 216 de viatge

Pakse, 38º

Nivell de nostàlgia: 722%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 9

Desprès de tres dies de pura supervivència recorrent l’altiplà de Bolaven en moto, un calfred de felicitat ens recorre tot el cos a l’obrir els ulls i descobrir que tenim permís per no fer res en tot el dia.

Des de casa potser es veu contradictori fins a cert punt, però s’ha de tenir en compte que  viatjar cansa, i molt. De tant en tant agraïm no moure el cul d’una cadira durant uns hores (o dies)

Mapa de la ruta que vam fer amb moto

I és exactament el que preteníem fer.

Abans d’esmorzar fem recompte de picades (unes 7.000) i la majoria impossibles d’identificar. A dia d’avui (un mes desprès) seguim vius, així que suposem que cap era perillosa. Caminar per Pakse vol dir no veure res interessant: bastant ple de guest houses i hostals pel visitant forani, alguns restaurants i cafeteries occidentals, i agències de viatge venent tickets cap al nord i cap al sud. Descobrim un petit bar amb wifi ple de turistes que devoraven hamburgueses i pizzes gens menyspreables. Allà farem el campament base.

Amb tot el morro, instal·lem ordinador, tablet i mòbils i ens apalanquem a la millor taula disposats a gorronejar internet i butaca fins a límits delictius. I allà, entre entrepans, cafés, cerveses i música massa alta, veiem com passen les hores. El blog una mica més actualitzat i nosaltres una mica més descansats.

Toca descansar uns dies

Dinem allà mateix, i fem una migdiada a l’hostal perquè ens la mereixem. Quan tornem, la millor taula segueix esperant-nos impacient. Encara no hem passat el límit no escrit on demanar una cervesa per les següents 4 hores fa vergonya aliena (tenim el límit bastant alt), i pràcticament tanquem el bar amb ells.

Poca cosa més podíem fer aquell dia. Anem a un mini-mercadillo a mirar coses que no podem/volem/necessitem comprar, ens queixem de la calor, i busquem informació sobre el nostre proper destí, l’últim de Laos: les 4.000 illes.

Però d’això parlarem més endavant.

Dia 217 de viatge

Pakse, 38º

Nivell de nostàlgia: 722%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 9

Ens pensàvem que no hi havia res més a visitar a Pakse. I era veritat.

Però quina sorpresa al descobrir cotillejant una mica per la xarxa que, a 6 kilòmetres d’on érem,  s’aixecaven unes ruïnes que eren Patrimoni Mundial de la UNESCO i que eren considerades per alguns com “el germà petit de Angkor Wat”. les ruïnes de Wat Phu. Si, havíem pactat apalacar-nos dos o tres dies, però no podíem desaprofitar l’ocasió!

Wat Phu

Lloguem una moto i, desprès d’esmorzar, conduïm paral·lels al riu fins arribar a l’entrada. Allà aparquem i comprem un parell d’aigües per lluitar contra la calor, que era a aquelles alçades del dia extremadament intensa. Dubtem uns instants al veure que el preu de l’entrada superava el nostre “pressupost imaginari, altament variable, bastant relatiu, i sensiblement subjecte a canvis constants”, però per sort acabem entrant. Ja retallarem en Oreos i baguettes…

El primer que visitem al complex és el museu que encapçala la primera part del recinte. Allà, ens fem una idea de l’importància històrica del lloc, com van evolucionar les excavacions, i dades curioses sobre la vida en aquesta metròpoli de més de 1.000 anys d’antiguitat. 

Està bastant ben conservat

La ciutat, construïda per l’imperi Jemer entre el Mekong i una muntanya, s’erigeix estratègicament fonent els elements naturals amb la construcció del lloc. Ja parlarem dels jemers quan arribem a Cambodja, no sigueu impacients, però bàsicament van petar-ho molt fort  entre els segles  VII A.C i XV i manaven amb mà dura al territori. Passegem entre temples i restes que, pràcticament intactes, permetien visualitzar perfectament la forma i estructura de tot el complex. Un entramat de columnes, escultures i parets decorades amb motius hindús, que obrien el camí fins a unes escales molt gastades  i irregulars que pujaven el turó. Allà, vistes privilegiades de tot el recinte.

Allà dalt contemplem el paisatge i explorem entre insectes i alguna serp que ens espanta entre les roques. Només uns quants turistes coreans i nosaltres, i un sol intens que ens arriba a marejar a estones. Desfem el camí desprès d’una bona estona, per anar de nou cap a les motos.

Una visita molt interessant

Dinem a un lloc bastant pijo, per celebrar que a més de seguir vius desprès de 7 mesos, ens hem aguantat l’un a l’altre durant 3 anys. Sí, sembla que aquesta és la fórmula màgica per una relació sana i duradora els primers tres anys:

– Any 1: no et baralles perquè planeges una volta al món a mig termini.

– Any 2: treballeu tantes hores i amb horaris tan dispars que no tens temps de barallar-te.

– Any 3: estareu tan pendents de no morir a cada país i no ser estafats a cada cantonada que les baralles queden en un segon pla.

BONUS – Any 4?: probablement divorci i abandonament de la majoria de fills que s’han tingut en els anys 1, 2 i 3.

En qualsevol cas encara estem al 3, així que vam dinar i vam celebrar junts aquest dia tan especial.

Nadal a Jordània, Sant Jordi a Tailàndia, aniversari a Laos… Un any bastant internacional, no?

 

Dia 218 de viatge

Pakse, 38º

Nivell de nostàlgia: 722%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 9

Avui la nostra meta màxima és comprar tickets per anar al sud de Laos, i és exactament el que vam fer desprès d’esmorzar.

Un francès que es va mudar a Pakse amb la seva dona s’encarrega de vendre’ns dos tickets de bus que ens portaran l’endemà a les 4.000 illes directament, matinant de manera important. Tenim doncs, un dia més per fer el gandul a la ciutat.

Don Det ens espera!

Bàsicament mengem, dormim i gorronegem  (encara més) el poc wifi que quedava al bar on ja s’havien resignat a la nostra presència. Com a mínim, desprès de tantes hores allà, ens dignarem a compartir el nom amb vosaltres: Adam’s Bar, regentat per un anglès corpulent que serveix bon menjar occidental a preus raonables. Feia 7 anys que s’havia traslladat a Laos i, segons els nostre càlculs, havia de vendre MOLTES cerveses per poder anar a visitar a la família de tant en tant, tenint en compte el canvi lliura-kip…

Demà, ben d’hora, marxarem cap a les 4.000 illes. Última etapa de Laos, amb el visat pràcticament aprofitat al màxim.

Propera parada, Don Det!

 

1 Comment

  1. Felicitats per l’aniversar.i i que seguiu igual molts més anys. Ah! Potser sense viatjar tant. Aneu una mica retrassats amb el blog, no?

Comments are closed.

Close