Bangkok de nou, i un retrobament molt esperat

Sortim de Laos desprès de una ruta que ens ha dut de nord a sud, i que hem aprofitat al màxim. Ara toca agafar forces a Bangkok, ciutat que s’ha convertit en elnostre refugi al sudest asiàtic, i esperar reforços arribats des de Barcelona per explorar el sud del país.

Dia 224 de viatge

Don Det, 39º

Nivell de nostàlgia: 722%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 9

 

Avui si, sense ni un sol insecte envaïnt el nostre espai personal, ens declarem oficialment com a idiotes per no haver canviat abans d’allotjament. Però no tenim temps de lamentar-nos, ja que el nostre vaixell sortia en breus.

Fem les motxilles, que sempre experimenten un fenomen que hem acabat anomenant “la granada de fragmentació.” Consisteix a que, tal com arribem a un nou allotjament, aquestes implosionen expulsant tota la nostra roba al voltant d’una àrea propera als 12m2, encara que només hi passem una nit i necessitem un pantaló. Hi ha qui diu que és perquè som uns desendreçats i uns guarros, però nosaltres ho atribuïm al fenomen aquest.

Cap a Bangkok!

Sortim amb l’equipatge, i esmorzem ràpid per anar desprès al port i agafar un vaixell dels que no bolquen perquè Buda no vol, i d’allà agafem una minivan fins a Pakse. Parada estretègica per menjar alguna cosa ràpida, i amb una bona tempesta trepitjant-nos els talons pugem a una altra minivan que ens duu fins al pas fronterer entre Laos i Tailàndia.

Allà, ens guien per l’entramat de finestretes per pagar l’impost de sortida del país i segellar el passaport amb el permís d’entrada a Tailàndia.

Tramitant el visat…

De nou. Allà, creuem amb un tuk-tuk fins l’estació de busos per, desprès de dues hores d’espera, agafar sota una pluja torrencial el que ens durà per fi a Bangkok. Només unes 14 hores de trajecte amb una innecessària parada a les 2 de la matinada per sopar, i ens plantàvem a Bangkok. De nou. Què tindrà aquesta ciutat que ens acaba atraient sempre?

 

Dia 225 de viatge

Bangkok, 39º

Nivell de nostàlgia: 722%

Nivell d’energia: 50%

Baralles: 9

Són les 5:30 del matí, en una estació de busos remota i mal ubicada de la immensa metròpoli de Bangkok. Dues figures corpulentes avancen amb pas ferm i decidit cap a una direcció incerta. Bastants metres més enllà, s’aturen. Una tímida llum il·lumina les dues figures. Ni són tan corpulentes, ni avancen tan decidides. 

La motxilla és petita i tal…

Les motxilles ocupen massa espai a les nostres esquenes i els passos ferms són bàsicament per no relliscar. Hem dormit poc i malament, i hem de caminar com 837 carrers per arribar a la parada de tren que ens interessa,perquè resulta que els tailandesos no han cregut oportú connectar l’estació de busos de Mochit amb la parada de tren de Mochit, i les han separat amb una distància que sembla fet per molestar. Passem de taxis, que a aquelles hores ja se sap el que passa, i arribem per fi a l’estació, on el majestuós Skytrain (buit per sort) ens deixa a la nostra parada. Deixem les motxilles a l’hostal, i en un moviment astut ens acostem al 7-eleven per fer-nos amb una mica de pa, mantega i cafès i esmorzar com ens mereixíem. 

De tornada a la nostra segona casa

Era diumenge, i el dia clamava per un descans merescut i una mica de ganduleria premium, però els diumenges són un dia especial a Bangkok. Era el dia del Chatuchak Market. El més gran de la ciutat.

Us penseu que la Patri es quedaria de braços creuats i aprofitaria el dia i el bon wifi per mirar alguna peli i descansar del viatge? Doncs això mateix li anava a preguntar, quan de sobte ja havia marxar per la porta amb intenció de tornar al cap d’unes hores morta de calor i amb uns quants bahts menys a la butxaca.

Passem el matí per separat, jo escrivint i ella comprant provisions, i quedem per dinar un pat thai dels que ja trobàvem a faltar. A la tarda ens refugiem a l’hostal, i deixem passar les hores.

La nostra estada a Bangkok tenia un motiu justificat.

I el motiu arribaba en dos dies.

 

Dia 226 de viatge

Bangkok, 38º

Nivell de nostàlgia: 722%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 9

 

Per fi hem pogut dormir amb aire acondicionat, un bé massa escàs a Laos. No podem queixar-nos. 

El dia d’avui es resumeix ràpid: res de res. Esmorzar, veure alguna peli, dinar, migdiada, passejar una estona pel barri, i deixar que passin les hores sense intenció de fer res. Necessitem recuperar forces pel que passarà l’endemà.

Podríem dir que aquest dia va ser dels menys productius del viatge? No necessàriament, però la meva provada habilitat d’escriptura sol fer que tots semblin més o menys interessants.

Fins i tot quan no passa res.

 

Dia 227 de viatge

Bangkok, 39º

Nivell de nostàlgia: 722%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 9

Avui hi ha nervis a l’ambient

Esmorzem contundentment, ens vestim, i passegem una mica fent gana per dinar.

Desprès de dinar, ens preparem i sortim cap a l’estació de tren, per fer un parell de transbords. Destinació: Aeroport Internacional de Bangkok.

Esperant impacients

On anàvem? Enlloc.

Una hora i mitja de trajecte duríssim, en un metro ple de gent (coses de sortir a l’hora punta) i dificultats sonades per arribar a entrar als vagons tot i l’exemplar educació dels thais. 

Per fi ens plantem a l’aeroport,i situem laporta d’arribades. N’hi ha dos o tres, i els guàrdies no ens deixen passar més endavant. No passa res, confiem 100% en que ens sabrà trobar.

45 minuts desprès que l’avió aterri, comencem a perdre parcialment aquesta confiança dipositada a cegues. Per sort, el wifi de l’aeroport ens posa en contacte i de seguida, veiem una motxilla acostar-se a nosaltres. Esquivant turbants i burkes que venien de Qatar, després de 14 hores de vol i una escala a Doha, entre llàgrimes de nostàlgia i emoció continguda, accelerava cada cop més el pas l’Olga, germana del Sergi culpable de tot el que passarà en el següent mes de viatge.

El retrobament!

8 mesos sense veure’ns. 8 llargs mesos sense veure’ns.

Havia vingut a passar un mes a Tailàndia amb nosaltres, i no podíem estar més contents. 

Abraçades a part, posem rumb a l’hostal i la portem a sopar un Pat Thai, el primer de la seva vida. Coses que hauríeu de saber de l’Olga abans de seguir:

  • No li agrada el menjar asiàtic
  • No li agrada com olora el menjar asiàtic
  • No li agrada res que s’assembli a menjar asiàtic.
  • De fet, no li agrada res que no sigui un espaguetti.

Ara ja podem seguir, era important contextualitzar per afrontar la batalla constant que suposarà aquest mes rodejats de noodles i currys.

Cal dir que el Pat Thai la sorprèn bastant, però no té pinta que en demani gaires més d’aquí a que tornem a Barcelona.

Tot i que aquest primer dia s’està desenvolupant amb relativa calma i harmonia, ens veiem obligats a inaugurar un nou marcador que estarà disponible només durant la seva estança amb nosaltres:

  • Baralles Sergi contra Olga: 0

Creieu que augmentarà?

SPOILER ALERT: Sí. 

 

1 Comment

  1. Sembla que Bangkok és el vostre centre, debies estar content, Sergi, de tenir visita. No sé si la Patricia podrà tenir aquesta alegria algun moment.
    Ara us heu salvat de les pluges fortes que hi ha , sobre tot a part de la Xina.
    Espero el proper escrit.

Comments are closed.

Close