Bangkok, ens tornem a veure…

S’acosten dies cansats, de matinar i visitar temples, carrers, estàtues i parcs cada dia, tot el dia. L’Olga ha arribat amb el xip de turista activat, i no donarà treva. Per començar, ensenyem-li Bangkok i les seves maravelles…

Dia 267 de viatge

Bangkok, 33º

Nivell de nostàlgia: 722%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 9

Baralles Sergi vs Olga: 11

A les 8:30 del matí, en un hostal humil de Bangkok, una figura es mou entre les ombres d’una habitació compartida. Aquesta llisca subtilment per les escales de les lliteres, i amb habilitat felina aconsegueix arribar davant la seva víctima sense aixecar sospites. La figura estranya aixeca el braç amenaçant, sense que ningú pugui fer res per evitar-ho. En mig del silenci d’aquell tranquil matí d’estiu, una veu:

-Va Sergi, que hem de visitar la ciutat!!

-Bon dia Olga. Primer dia de juliol que matines des del 1999. T’ho has guanyat.

Esmorzem els tres en aquell hostal que era pràcticament casa nostra, i planifiquem el dia. Un últim glop de café i sortim amb presses per la porta: mode turista activat!

Riu Chao Phraya

Decidim agafar un vaixell pel riu Chao Phraya, que passa per molts punts clau de la ciutat de Bangkok. La primera parada és Wat Arun, un temple budista situat a la ribera occidental del riu. Creiem que no val la pena comprar l’entrada, ja que pots caminar perfectament per l’exterior i gaudir igualment de l’arquitectura que ofereix l’edifici. També ens trobem amb una parada obligatòria quan veiem que hi ha 4 o 5 gats estirats per allà que demanen unes carícies, cosa que no es pot passar per alt.

Tornem a agafar el vaixell per baixar a la següent parada, el Gran Palau Reial, un complex d’edificis que van ser residència oficial del rei de Tailandia des del segle XVIII fins a mitjans del S.XX. En aquest cas, comprem l’entrada que val 400 bahts, un preu relativament alt comparant amb el cost de vida del país.

Per entrar al recinte et fan passar per un detector de metalls i et registren la motxilla. El soldat encarregat dels registres, molt formal i educat, comença a inspeccionar la ronyonera de l’Olga.

Visita al Gran Palau de Bangkok

La seva suspicàcia i anys d’entrenament el posen en estat d’alerta, i de sobte treu un objecte potencialment perillós de la ronyonera. Amb mirada inquisitiva i actitud militar, inspecciona cautelosament aquella arma, i mira a l’Olga buscant una explicació. Com fer-li entendre a aquell bon home el funcionament d’un tampó?

Finalment no confisca la mercaderia, i ens deixa avançar. Arribem a l’entrada principal que està plena de turistes i només entrar ja ens avisen que ens hem de cubrir les cames, tant homes com dones. Jo em cubreixo amb el pareo que portava dins la motxilla, el Sergi es posa uns pantalons llargs de hippy de l’Olga i ella amb tota la pena del món i contra la seva voluntat es compra un pareo preciós d’elefantets que venien davant del palau a un preu molt assequible. Segona prova superada. Ara ja som dignes de visitar el Gran Palau Reial.

El complex no ens deixa indiferents, tot brilla i resplandeix. Edificis, temples, i molta humiltat en aquest palau pertanyent a una de les persones més riques del món, amb una fortuna personal de 1.500 milions de dòlars. Molt bon rei, això sí.

Els edificis són espectaculars

Després de dues visites culturals decidim anar a Khaosan road, coneguda per la seva multiculturalitat i diversitat de serveis. Alcohol, massatges, compres, falsificacions i tot això envoltat de milers de turistes. Durant el camí passem per la universitat de Bangkok i ens trobem a un senyor que ens comença a donar conversa. És professor de la llengua de la regió de Chiang Mai. Ens acompanya a dinar i ens explica que l’agència de viatges de la universitat té bons preus i que ens podrien preparar el viatge per les illes del sud de Tailàndia. Sospitós. Al final accedim a que ens acompanyi a l’agència, i no deixa de repetir-nos la bona oferta que ens faran allà. Sospitem encara més. Sobretot perquè l’agència no estava precisament aprop de la universitat. Vam caminar 15 minuts fins arribar-hi. Al entrar, l’únic que ens va agradar va ser la sensació de frescor de l’aire acondicionat. Preguntem preus, i ens volien cascar una quantitat absurda de diners que no estàvem disposats a acceptar. L’home ens esperava a fora, lleugerament decebut per no haver accedit a comprar el pack. A dia d’avui encara no sabem si es tractava d’una estafa o un acte de bona voluntat, però tenim les nostres reserves.

Vistes des del golden mount

Al final aconseguim arribar a Khaosan Road. Despistant al senyor simpàtic. L’Olga fa unes quantes compres, mentre jo ressentida intento evitar les temptacions de comprar-me alguna cosa. Va ser una estona molt dura. Bangkok són com unes rebaixes d’estiu permanents. Per sort, ara toca anar a un dels nostres llocs preferits de Bangkok, el Golden Mount. Un temple enmig de la ciutat amb unes vistes espectaculars on apreciar el contrast entre la Bangkok tradicional i la moderna.

El dia s’acaba i decidim agafar el vaixell per tornar a l’hostal. Sortim a sopar al mateix carrer de sempre i donem per acabat el dia, que tot i ser una mica “deja vú”, el gaudim al màxim veient com la Olga alucina tal i com vam alucinar nosaltres el primer cop.

Esperem que les cames aguantin per demà.

 

Dia 268 de viatge

Bangkok, 32º

Nivell de nostàlgia: 722%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 9

Baralles Sergi vs. Olga: 19

Segon dia a Bangkok amb l’Olga, que matina com mai.

Esmorzem com campions i anem a passejar per Silom fins arribar al Lumpini Park. Donem una volta per allà, tot ens resulta molt familiar. Entre els matolls veiem a un híbrid entre un llangardaix i un drac que es passeja pel parc com si fos casa seva. Encara no entenem com poden tenir aquestes coses lliures per allà, potser és per això que sempre hi ha gent corrent per aquí…

Passejant per Lumpini Park

Sortim del parc per anar a la zona de centres comercials, on hi ha el Central World, el tercer centre comercial més gran del món. Una delícia per nosaltres, un malson pel Sergi. Voltem per allà amb l’excusa de refugiar-nos de la calor, gaudint dels magnífics aires acondicionats. Quin gran invent.

Es fa l’hora de dinar i ens trobem amb el primer gran desacord del viatge. L’Olga vol Mcdonalds, nosaltres no. Com a bon equip que som trobem una solució ràpida i fàcil, nosaltres comprem el dinar a fora a un preu barat i raonable ajustat al pressupost i ens el mengem dins del McDonalds (local amb aire acondicionat) mentre l’Olga es compra una hamburguesa. Clarament,un win-win.

Aconseguirem que l’Olga mengi coses locals abans que torni a Barcelona? Fagin les seves apostes…

Patpong market

Tornem a l’hostal a descansar una mica fins les 17:30. Li hem dit a l’Olga que a les 18:00 li volem ensenyar una cosa, però que no li volem explicar. Son les 17:40 i encara estem a l’hostal. No ens ho podem perdre així que sortim disparats, caminant per Silom esquivant a tota la gent, motos i mobiliari urbà. Falten 5 minuts i encara estem a 3 carrers llargs. Finalment, arribem a Lumpini Park quasi corrent. Son les 18:00 i l’Olga es pregunta què passa. Només veu gent corrent, fent esport, passejant… i de sobte, tothom para. Sí, comença a sonar l’himne i tota la gent es posa de peu sense moure’s. L’Olga flipa una mica i nosaltres, tot i que ja ho havíem vist ens tornem a sorprendre.

Tornem caminant per Silom i ens parem al mercat nocturn de Patpong, situat entre bars on ofereixen el famós ping pong show i on venen tot tipus de falsificacions. Una altra vegada hauré d’evitar totes les temptacions i no comprar-me res. Mirem les botiguetes i l’Olga aprofita per comprar uns quants souvenirs.

Tenim un altre pla per acabar el dia. Anar a una terrassa anomenada Cloud47, situada en un grata-cels, la qual ens han recomanat. Tenim moltes ganes de prendre alguna cosa amb vistes a la ciutat. Finalment després de 10 minuts buscant i preguntant, trobem l’entrada. Entusiasmats, preguntem per quin pis és.

Està tancada. I no només aquesta nit, sinó que feia dues setmanes que l’havíen tancat indefinidament. Bah, tampoc teníem tantes ganes… =(

De moment, no hem parat en tot el dia. Té pinta que serà la tònica de tot el viatge.

Per sort, som nosaltres qui tenim un pla ideal per cansar-la els propers dies…

1 Comment

  1. Veig que aneu una mica atrassats. Ui! 11 baralles?
    Sort que l’Olga ho va passar bé amb vosaltres fent de “cicerons”

Comments are closed.

Close