Koh Tao, una targeta i una illa per explorar

Dia 276 de viatge

Nivell de nostàlgia: 759%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 9

Baralles Sergi vs Olga: 79

Avui tots som uns pringaos

O no, depèn de com es miri.

Últim dia d’immersions per treure’ns el curs de tots tres, i el dia comença d’hora. Tant d’hora com les 6 del matí. Ens vestim  ràpid, mengem 4 coses que havíem comprat la nit anterior al 7-eleven amb anticipació estratégica, i caminem cap al port morts de son, però contents.

Amb ganes de busseig

Avui la Olga farà dues últimes immersions per demostrar tot el que ha après en el curs, mentre nosaltres tenim l’especialització de busseig en vaixell enfonsat (vaixell o qualsevol cosa explorable enfonsada) i immersió profunda (fins a 40 metres). Al vaixell, bon ambient. La gent riu, fa bromes, i a sobre ofereixen galetes, fruita i café per a tothom. Els nostres respectius instructors ens criden al cap d’una estona per preparar-nos per l’immersió. Ens equipem, i esperem el OK del instru per saltar. Només entrar a l’aigua, ens posem la màscara i mirem cap avall. Visibilitat simplement perfecta. Serà un gran dia.

L’Olga, per la seva banda, farà la mateixa immersió que nosaltres però amb el seu equip. Ens anem a explorar un vaixell enfonsat!

L’HTMS Sattakut, amb 48 metres d’eslora, va ser un vaixell de guerra tailandés que va servir durant la II guerra mundial, i que al 2007 va ser planificadament enfonsat per crear un escull artificial que albergués fauna i flora marina. Avui dia, aquest vaixell roman entre 20 i 35 metres sota el mar de Koh Tao, i rep milers de visitants submarinistes cada any.

No podem descriure l’immersió de cap altra manera que “espectacular”. Vam pasar per dins del vaixell, observant les restes dels canons de coberta, i explorant cada racó amb detall. Centenars, per no dir milers de peixos ens rodejaven i la visibilitat aquell dia era increïblement nítida. Vam sortir completament excitats. La millor fins ara, amb diferència.

Sortim, bevem aigua, canviem les ampolles per unes de plenes i tornem a entrar, aquests cops uns metres més enllà, per descobrir un altre enclau ple de vida on vam veure bancs gegants de peixos de colors, barracudes, i mers gegants. Un dia per recordar.

Som uns experts preparant l’equip de busseig

Aquestes dues immersions i l’aprovació del nostre instructor ens habilitava a la Patri i a mi com a Advance, i la Olga estava a un examen teòric d’aconseguir el seu Open Water. Tornem a port a les 10, amb tot el dia per davant, i esmorzem abans de començar a explorar unes cales “més o menys” amagades a 30 minuts caminant. Aquests 30 minuts es converteixen en quasi una hora de pujar i baixar escales i pendents, tot i que al final acaba valent la pena. Ens plantem a una cala amb molt poca gent, de la que gaudim d’un mar transparent ple de roques i “cagarros de mar” (pepis, pels amics) que anem esquivant per por a trepitjar-los, unint pena i fàstic en un sentiment únic. Marxem d’allà per dinar i dirigir-nos al Pura Vida per que la Olga faci el seu examen.

Òbviament els seus gens i la influència intel·lectual del seu germà gran li han otorgat una inteligència privilegiada que la fa aprovar fàcilment l’examen. Ja tenim tots la titul·lació!

Ho celebrem anant a sopar tots amb la resta de companys d’examend de l’Olga: dues catalanes, dos argentins, una peruana, dos xilens i nosaltres tres. Pizza i cervesa per celebrar que som lliures.

Anem a per tu, Koh Tao!

 

Dia 277 de viatge

Nivell de nostàlgia: 759%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 9

Baralles Sergi vs Olga: 88

Ens despertem amb una cosa en ment: no tenim targeta.

Bé, recordeu que ens l’havíem oblidat en un ATM al arribar, i havíem de recollir-la en breus? Doncs la situació havia empitjorat:

  • No teníem prou diners per sobreviure pagant cursos de busseig, allotjament, i menjar.
  • Les altres targetes que tenim no funcionaven: les de Openbank estaven bloquejades perquè van canviar-les i estàvem fent l’activació, la de la Caixa caducada (jeje…) i no teníem més.
  • La de la Olga de la Caixa estava bloquejada per haver passat el límit a Bangkok.

Total, tot super bé.

Per això invertim els últims bahts que ens quedaven per llogar no una moto sinó dos, i una Olga sorprenentment àgil al volant i dos inútils sense targeta conduïm fins l’oficina del  banc que s’havia menjat la nostra tarja. Imagineu la nostra alegria al veure la senyora darrere el vidre, amb un grapat important de targetes  a la mà, demanant el passaport i donant-nos finalment la nostra estimada amiga de plàstic. Quasi plorem.

Sentint-nos poderosos, treiem finalment diners de l’ATM i amb més poder adquisitiu que mai, conduïm fins la primera parada d’avui: Tanote Bay. Una platja llarga però tancada, pertanyent a un resort però oberta al públic (pagant entrada, és clar…).  Allà gaudim d’un snorkel bastant xulo gràcies a les ulleres que Pura Vida ens havia deixat, i explorem la zona. La Patri pateix un atac sorpresa i molt desconsiderat per part d’unes roques molt agressives que li salten a la panxa quan intentava pujar per evitar donar la volta nedant. Relliscar per culpa d’una onada gegant? No, va ser un atac.

Amb una rascada èpica, sortim de l’aigua i dinem els entrepans que, un altre cop amb bona anticipació estratègica, havíem comprat abans de marxar. Amb la panxa plena, creiem que és un gran moment per agafar la moto de nou i conduïr fins a l’anomenada “Shark Bay”. Aparentment, és un lloc fantàstic per veure taurons (petits).

Unes quantes curves després, arribem a la platja que pertanyia a un resort, paguem religiosament l’entrada, i saltem a l’aigua excitats per poder veure taurons. Just abans d’entrar, uns nois ens avisen que el millor lloc per veure’ls és a la punta del final de tot de la cala, que implicava una estona important de natació. Tot i així, fem un esforç inhumà per arribar-hi i descobrir, finalment, que… no hi havia res. RES!

Després d’una estona llarga i pacient de recerca, ens donem per vençuts i tornem a nadar incansablement fins la sorra. Totalment decebuts, conduïm fins al Pura Vida per tornar les ulleres i allà ens fan saber que els taurons es veuen ben apropet de la sorra i al mig. Amb cara d’idiotes, anem a sopar. 

Esperem que demà ens vagi millor l’aventura submarina…

 

Dia 278 de viatge

Nivell de nostàlgia: 759%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 9

Baralles Sergi vs Olga: 97

L’alarma sona més d’hora que mai. Ens despertem els tres, ens posem els banyadors, i sortim per la porta camí del port. Avui era un dia especial. Havíem contractat amb Pura Vida una sortida de busseig a un dels millors punts d’immersió de Tailàndia: Sail Rock.

Equip al complet

L’ambient de tothom al vaixell era el mateix: tots estaven excitats, contents i alegres de poder anar a un lloc tan privilegiat. Feia vent, però el sol brillava i a sobre havíem arribat quasi els primers. En breus s’ompliria d’altres vaixells. 

Ens preparem i baixem a l’aigua, per desgràcia amb grups separats, i gaudim de dues immersions en un lloc increïble. Punt negatiu: la visibilitat era dolentíssima. Tot i així la quantitat increïble de peixos que vam veure ho compensava bastant. Una roca al bell mig del mar, on la quantitat de vida marina era aclaparadora i la mà de l’home encara no ho havia espatllat. Ho vam gaudir moltíssim. 

Després de dues immersions, arribem a port a una hora raonable i dinem una pizza gegant abans de caure rendits a l’habitació, fent una migdiada merescuda. 

Ens despertem amb el temps just d’anar al Pura Vida per acomiadar-nos i sopar amb alguns d’ells al Seaview, un bar amb vistes on sorprenentment ens preparen una paella que no tenia gaire a envejar a qualsevol de Barcelona. 

No sabem on ha quedat alló de “menjar com els locals”, però té molt a veure amb certa persona que ens ha vingut a veure recentment

1 Comment

  1. Així veu gaudir molt, a pesar de la ferida de la Patrícia. Sou uns TITULATS. Va bé que sapigueu preparar molt bé l’equip, ja que crec és molt important.

Comments are closed.

Close