Koh Samui, breu però intens

Koh Samui ens ocuparà poc temps, però intentarem aprofitar l’illa al màxim. No serà fàcil trobar un allotjament per tres persones, però un cop instal·lats, creuarem de punta a punta per visitar una de les platges més maques que recordem. Acompanyarà el clima? 

Dia 283 de viatge

Koh Samui, 37º

Nivell de nostàlgia: 793%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 9

Baralles Sergi vs. Olga: 156

Koh Samui, tercera illa de les que volem visitar a Tailàndia. La Patri i l’Olga salten del llit, preparades per sortir a buscar allotjament i començar a explorar. El Sergi, però, no salta. No es desperta. Es troba malament, bastant malament.

No sé perquè ho escric en tercera persona?

Hola Koh Samui

En qualsevol cas, hem de marxar abans de les 10 per trobar un allotjament millor. Hem llegit que aquí el més típic és un bungalow davant del mar, així que activem el mode “cerca i captura” i sortim amb les motxilles arrossegant-nos (jo més, que em trobava malament), sota un sol intens. Vam escollir aquesta localització, en part, perquè vam veure un mercat de paradetes de menjar local en un carrer perpendicular al mar, i vam decidir unànimement que seria el nostre carrer estratègic per fer els àpats del dia.

Després de preguntar a 10 allotjaments, acabem decidint-nos per l’únic bungalow que ens podia aconseguir 3 llits a un preu raonable, i em desmaio al llit fent-me la víctima mentre les noies, preocupadíssimes, se’n van a la platja. Després de descansar unes hores i dinar alguna cosa lleugera, passem l’ennuvolada tarda passejant al costat del mar fins a l’extrem de l’illa, resseguint resorts caríssims i gaudint de les vistes de Koh Phangan que emergia del mar davant nostre, amb tènues llums que indicaven casetes i hotels a l’altra banda del mar.

L’objectiu inicial, que era arribar fins a la primera platja que es veia, s’acaba convertint en una mena de repte per arribar a la punta de l’illa, i acabem descobrint que estava absurdament lluny a mig camí. Òbviament, era massa tard per tirar enrere i tots tres fem veure que estem d’acord amb caminar fins al final de tot. Així ens va.

Ja fosc, sense veure ben bé on trepitjàvem, i avorrits de caminar (estava més lluny del que semblava), trobem un lloc bastant de preu per sopar després de descobrir que el carrer principal que havíem fitxat com a possible lloc clau per trobar menjar local, estava desert. Totes les paradetes que hi havia al matí s’havien mogut a una altra part de l’illa.

Seguim amb bona punteria.

 

Dia 284 de viatge

Koh Samui, 37º

Nivell de nostàlgia: 793%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 9

Baralles Sergi vs. Olga: 171

Amb energia restaurada i havent descansat molt bé, ens despertem amb l’intenció d’esprémer al màxim el dia, ja que tenim el clima no acompanya i l’instint ens diu que ens moguem aviat de Koh Samui. Com veurem més endavant, no ens equivocàvem.

Però no siguem injustos amb aquesta illa del golf de Tailàndia: ens tenia alguna sorpresa reservada.

Buscant el sol

Esmorzem al carrer de les (no)paradetes de menjar en un petit cafè amb wifi, on una tailandesa fingeix entendre el que li demanem, per tot seguit portar-nos el que li surt a ella del bangkok esquerre. Al final aconseguim unes torrades i uns cafès (molt apropiat pel lloc que era) i marquem el lloc per futurs esmorzars. Just davant, una tenda per llogar motos ens crida l’atenció i ens agenciem dues scooters per recórrer l’illa. Estem al nord, i posem rumb a Crystal  Beach, al sud, i hi anirem creuant Samui pel mig, en una carretera que atravessa la jungla que pobla el centre de l’illa i que ens han dit que val molt la pena.

Abans, però, fem una parada a una més propera anomenada Mimosa Beach, que no ens enganyem, era una castanya. Segurament per culpa de la pluja, trobem una sorra bruta i una aigua gens transparent a la que renunciem passar gaire estona.

Per fi, agafem la carretera central que creua la jungla: a banda i banda només es veien arbres, muntanyes i un horitzó tropical que ens convidava a aminorar la marxa i gaudir de les vistes que teníem davant. Després d’unes quantes curves i moltes palmeres, arribem a un poblet petit que acaba en una platja, Crystal Beach. Aparquem les motos i ens trobem de sobte rodejats per una quantitat important de turistes, i és que Koh Samui és la única de les tres que hem visitat amb aeroport, i una llarga tradició de visitants a les esquenes li dóna autoritat i li resta autenticitat de cara a conèixer-la localment.

EL big Buddha

Bastant plena, però suficientment maca com per parar i capbussarse a l’aigua clara (per no dir cristal·lina…) que banyava una sorra blanca i plena de guiris cremats pel sol. Ens prenem el luxe de dinar a una de les terrasses que delimitaven el perímetre de la platja, i ens decantem per la més barata. Minuts més tard, una migdiada poc merescuda però inevitable acaba d’adornar el paisatge tropical que ens envolta, mentre elles es compren un gelat i acaben de gaudir de l’aigua d’aquesta platja.

Com a últim pla del dia i amb gran encert, conduïm per la costa fins al conegut “Big Buddha” que presideix l’illa i que atrau a milers de turistes cada any. Les escales que porten a l’estàtua culminen en un pati amb vistes espectaculars del mar, i tot i que el Buda en si no és tan esplèndid com per merèixer menció especial, si ho és l’enclavament en el que es troba.

Sortim amb les motos d’allà en mig d’un caos considerable de cotxes i gent, per arribar al nostre adorable bungalow, i acabar el dia banyant-nos a la platja que teníem a dos metres de la porta i de la que en gaudim en total solitud.

Després de sopar, arribava el moment de discutir. De fet, no era cap novetat, però teníem una decisió transcendental per prendre: marxàvem l’endemà cap a Koh Phi Phi, o passàvem un dia més aquí? La divisió d’opinions es mostrava així sobre la taula:

– L’Olga, partidària de marxar l’endemà ben d’hora i així poder aprofitar els últims dies a una altra illa.

– El Sergi, defensor de quedar-se un dia més a Koh Samui i donar una mica de marge al clima per que es calmés.

– La Patri, indiferent a qualsevol de les dues decisions, observant de lluny com els dos germans es criden i fan un drama mentre afirma que és un assumpte intern.

Després d’una intensa discussió, em canso de parlar i amb un bon cop de puny a la taula imposo el meu criteri basat en la meva experiència, edat i coneixements. Com a germà gran, faig regnar la meva autoritat un cop més, i tanco la baralla amb fermesa. Si dic que ens quedem, ens quedem.

A vegades cal fer-se respectar, encara que sigui per la força.

 

Dia 285 de viatge

Koh Samui, 37º

Nivell de nostàlgia: 793%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 9

Baralles Sergi vs. Olga: 199

A les 5:30 sona l’alarma, per anar a Koh Phi Phi.

Fem les motxilles i recollim la roba del terra, i jo recullo part de l’orgull que vaig perdre ahir davant d’una oficina de tickets de Koh Samui.

Dignitat apart, ens afanyem a tornar les motos i a carregar les motxilles a una furgoneta que ens deixa al port de Koh Samui ben d’hora. Allà, ens indiquen que un bus ens esperarà a l’altra banda. Anem a Koh Phi Phi, i si sou prou curiosos com per mirar el mapa veureu que Tailàndia s’estèn entre el mar d’Andamàn i el Golf de Siam (simplement feu que sí amb el cap i seguiu llegint que no teniu ni idea del que us estem parlant), i per arribar-hi havíem de fer ferry-bus-ferry.

Benvinguts a Koh Phi Phi

Dit i fet, baixem del ferry ja pujats al bus que ens porta fins a Surathani, on canviem de bus i ens deixem portar durant dues hores d’est a oest creuant l’estret tros de terra que ens separa de l’altre mar. Un cop allà, una espera massa llarga i un port ple de guiris per entrar a un ferry que, en un viatge dels que maregen, i molt, ens acaba desembarcant a la meravellosa Koh Phi Phi.

Al ser quasi fosc, encara no apreciem amb claredat la majestuositat del que estem veient, però pinta bé. Ens deixem perdre pels (pocs) carrers que ofereix l’illa, que és molt petita comparada amb el que hem vist fins ara, i després de negociar una mica, trobem una habitació triple i cèntrica, però suficientment allunyada dels sorollosos bars i discoteques que poblen la zona més propera al port.

Deixem les motxilles, sopem, i respirem després d’un dia llarguíssim de viatge i carregar pes a l’esquena.

Per fi, (i amb molt d’encert per part de l’Olga tot s’ha de dir), estem a Koh Phi Phi!

 

1 Comment

  1. Debieu estar a ple estiu per trobar tants turistes i mullena.
    No expliques de l’orgull per terra a l’oficina.
    Bé vaig a mirar les fotos.
    Ah! Has canviat el logo i l’encapsalament,
    Espero la propera

Comments are closed.

Close