Koh Phi Phi, últimes hores al paradís…

Per fi tenim temps lliure per recórrer l’illa! Amb els punts importants visitats, només ens queda gaudir de les platges i la vida tranquila en aquest petit paradís tailandès, i gaudir dels últims dies amb l’Olga al nostre costat 🙁

Dia 287 de viatge

Koh Phi Phi, 37º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 10

Baralles Sergi vs. Olga: 254

Per primer cop des que vam començar les illes de Tailàndia, ens despertem amb una sensació nova:

Vam fer Bangkok en un sprint de dos dies, vam fer muay thai amb horaris d’entrenament esclaus, vam fer un curs de submarinisme a Koh Tao, vam recórrer Koh Phangan de punta a punta, vam lluitar contra el clima a Koh Samui, i ahir vam fer una excursió visitant TOT Koh Phi Phi. Això només volia dir una cosa: llibertat!

Què diferent encarem els següents dies… Tot visitat, els deuresturístics” fets, només cal que ens relaxem i gaudim de l’illa i el seu entorn.

 

Però NO! Al despertar-nos notem a l’Olga estranya i diferent. Li notem alguna cosa a la cara. Ens acostem més, intentant observar què hi tenia. No ens ho podem creure…

Els tres per Koh Phi Phi

Tenia un tatto tailandès entre cella i cella. I no tenia pinta de marxar fàcilment.

Quin remei doncs, després d’esmorzar comencem a informarnos sobre tatuatges. A ella que li agraden, li fa especial il·lusió fer-se un amb bambú, una tècnica molt complicada que precedeix els tatuatges actuals, i que apart de ser més autèntics, són més dolorosos. Després d’explicar a un dels tatuadors el disseny que té en ment, reserva hora per la tarda i marxem a la platja a passar el matí. Ens dediquem a caminar fins l’infinit en aquesta platja sense profunditat, i a relaxarnos a l’ombra de les palmeres que s’alcen a la sorra.  El temps passa lent, a ritme d’illa.

Entre masses de turistes i alguna família amb cara desubicada, ens obrim camí fins als restaurants i entrem al que ja ens hem acostumat a dinar. Una temptadora oferta en currys i pizzes és la combinació ideal pels 3.

L’Olga fent-se el tattoo

Amb la panxa plena, agafem les coses i caminem fins l’altra platja per posar la tovallola i jugar a cartes. Veureu que les baralles han augmentat en tots els fronts en aquest post. Pues eso.

Dutxa, i cap a la tenda de tatuatges. Amb el disseny clar, l’Olga seu a esperar que la crema faci efecte i a la primera punxada, per evaluar el dolor.

Doncs es veu que no hi ha per tant.

El seu turmell dret quedarà marcat per sempre amb un tatto de bambú fet a l’altra punta del món. Tan bon punt sortim de la tenda, l’espai entre cella i cella torna a estar buit. A l’espera d’omplir-se amb alguna cosa de les tendes que ja havíem vist abans.

Però ara és el torn de la Patri. Com un tatuatge dura massa, opta per un terme mig i es deixa fer unes trenes ben exòtiques per una tailandesa experta. Avui és dia de canvis, així que en un impuls de renovació em trec la gorra una estona. Un dia és un dia.

Per culminar el dia (si és que no està prou culminat), a l’Olga li regalen un pancake gràcies a que li cremen el primer.

Sort que no ha passat el mateix amb el tatuatge..

 

Dia 288 de viatge

Koh Phi Phi, 37º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 10

Baralles Sergi vs. Olga: 266

Avui ningú res entre cella i cella, així que és el moment ideal per esmorzar i anar a donar una volta per l’illa.

Intentem arribar el més lluny possible però no es pot. La part transitable (només per vianants, cap cotxe) està tancada per selva i mar, i els resorts del nord de l’illa són només accessibles amb vaixell. Què astuts són. 

Restaurants davant del mar, tot un luxe

Després d’una estona voltant sense rumb, ens aturem a jugar a cartes (més baralles), i prenem alguna cosa davant del mar per, després, anar a dinar. Com veieu, molt estressant tot. Novetat important: canviem de restaurant! Quina aventura.

A la tarda un café de 3 hores ens serveix per ocupar una taula i jugar a cartes, escriure una mica al blog, i en general perdre el temps (o aprofitar-lo) relaxant-nos descaradament.

Caminem ja sent fosc fins a l’únic extrem de  l’illa que no havíem visitat, creuant un resort immens dels que fan rabieta, i trobant un parell de bars de tornada on els locals es refugiaven de tant turista bevent cervesa i cantant cançons tailandeses.

L’únic punt interessant del dia: el móbil de l’Olga s’ha trencat.

I això només pot voler dir dues coses:

– Síndrome d’abstinència

– Més baralles.

 

Dia 289 de viatge

Koh Phi Phi, 37º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 10

Baralles Sergi vs. Olga: 276

L’Olga segueix sense telèfon.

Quan l’encèn, dura deu segons i torna a apagar-se. Sense motiu. Boicot a Samsung.

Amb aquest drama del primer món esmorzem, tot discutint entre torrada i torrada a partir de quantes vegades de demanar-me el móbil a mi em podia queixar. De moment sembla que moltíssimes.

Mirador molt recomanable

Per passar la pena, caminem cap a un view point esplèndid que ens espera després d’un milió d’escales i 20 baths d’entrada. Qualsevol es nega després de la pujada… Allà, unes vistes increïbles de la capritxosa forma de l’illa des del seu punt més alt ens regala unes fotografies de revista, que òbviament no fem amb el móbil de l’Olga J

De pujada, coneixem un noi de Burgos que havia viscut a Barcelona un temps i amb el que compartim una estona de conversa. Tot baixant, suats i patint una calor descomunal, ens sembla entendre que ens convida a la seva piscina. Esperançats, il·lusionats i ingenus, el seguim pel poble fins que en un revolt, es gira i ens diu “bueno, que os vaya bien!” i ens deixa amb cara d’idiotes a l’altra punta de l’illa.

Hem de practicar més el castellà, que entre TV3 i l’escola pública només entenem la meitat del que ens va dir…

Tristament, però, havíem d’anar ràpid a l’habitació per canviar-nos, fer les motxilles i agafar un vaixell que ens allunyaria d’aquest paradís al que ja ens havíem acostumat.

Tailàndia s’acaba…

Així doncs, un llarg camí amb les motxilles a l’esquena fins al port per pujar a un ferry que ens creuaria a l’altra banda, i un cop a terra ferma, una furgoneta ens porta fins a Krabi. Allà, un bus condueix tres hores en negra nit per, a la 1 de la matinada, frenar a una estació de servei on mengem un arròs amb curry  extra picant, i encarem l’últim tram fins a Bangkok.

Diem adèu a les illes de Tailàndia, on hem passat uns dies inoblidables.

L’avió de tornada de l’Olga està cada cop més aprop…

I ella sense telèfon…

1 Comment

  1. Ja 7 , fa més d’un any , i això que la Patricia va dir un any, i aquí deieu de un any i mig. Crec que ja heu passat els mals de panxa de l’Índia, heu vist els diferents paisatges del desert i de les muntanyes, per nosatres, espectaculars, del sud-est asiàtic, ara cap a les antípodes amb els seus diversos paisatges. Tot una experiencia molt bona i que sempre recordareu.
    Com no veu preguntar a aquell noi què de la piscina?
    Com va anar l’Olga sense telèfon per tornar? Encara que abans no en duiem…

Comments are closed.

Close