UN ANY, JA?? 12 mesos, 12 preguntes

Amb la nostra amiga Astrid!

Seguim amb aquesta sèrie de posts per celebrar que ja fa un any que estem de viatge…

UN ANY, JA??

 

Fa unes setmanes, ens va arribar un mail que ens va fer especial il·lusió llegir, tant per la persona que l’enviava com pel contingut del mateix.

 

La nostra amiga Astrid, sempre atenta, s’havia anticipat al fet que compliríem un any en ruta de poc temps, i es va animar a plantejar-nos 12 preguntes que podríem respondre reflexionant sobre el tema.

Quina bona idea!

Les preguntes ens semblen tan bones que no hem volgut tocar ni una coma, així que aquí les compartim amb vosaltres. 

Gràcies Astrid, t’estimem!!

 

12 Mesos, 12 preguntes

 

1- Al iniciar la vostra aventura, quin objecte vas trobar a faltar a la motxilla? (pregunta individual) 

P: Un bon coixí, com el de casa. La vida d’hostal és dura… 

S: Roba d’abric, perquè a Atenes feia un fred important, però mai vaig voler reconéixer-ho a la meva mare.

 
2- Fins avui, quin lloc us ha agradat més? (si coincidiu la podeu respondre conjuntament)

Coincidim plenament en un empat tècnic entre les platges de Maldives i la jungla de Laos. Són dos paisatges que ens han volat el cap completament. Concretament a Maldives estaríem disposats a viure-hi un temps, mira tu quin sacrifici.

 

3- A quin lloc no tornarieu? (Pot ser un hostal, ciutat…) (si coincidiu la podeu respondre conjuntament)

Un hostal a Agra (Índia), que es deia Big Brother, i que era el més brut, desastrós, humit i fosc que hem trobat fins ara. Esperem que l’hagin arreglat, o enderrocat, una de dos. Sort que va ser només una nit.

 

4- Heu estat en diferents països i heu vist un munt de nous costums. Adquiriríeu algun d’ell? (si coincidiu la podeu respondre conjuntament)

P: M’agrada haver de descalçar-me per entrar a les cases, o fins i tot als locals. Ho trobo pràctic i higiènic.

S: A l’Índia els casaments són massius, i hi ha menjar gratis per qualsevol que entri a la cerimònia, encara que no conegui a ningú. Jo no em vull casar, però estaria bé que els altres ho fessin per poder aprofitar-ho gaudir-ho amb ells. 

 

5- En algun moment heu passat por? Quan? (si coincidiu la podeu respondre conjuntament)

Vam passar-ho bastant malament a Laos fent el “mototrip” de tres dies, quan se’ns va fer fosc i la nostra moto no tenia llums, i vam conduïr durant hores sense veure pràcticament res, per carrers de terra enfangats i inundats rodejats de jungla, sense indicacions al mapa i cap senyal d’arribar a la civilització. Abans vam trobar un grup de locals que ens van ajudar, vam passar moments de relativa angoixa.

 
6- Quins han estat els 5 millors moments? (si coincidiu la podeu respondre conjuntament)

Fer snórkel amb dofins salvatges, veure el Taj Mahal amb els nostres propis ulls, dormir al desert de Jordania en un campament beduí, celebrar el Holi a la Índia, i entrenar Muay Thai amb lluitadors professionals a Bangkok. Hi ha milers, però aquests són en els que coincidim!

 
7- En algun moment heu pensat en deixar estar la ruta i tornar a casa? Quan? Per què? (si coincidiu la podeu respondre conjuntament)

Una cosa es trobar a faltar casa teva, i desitjar un botó màgic (o un canvi de lloc instantani) i poder passar una estona amb els teus, i l’altra és plantejar seriosament deixar el viatge i tornar. Aquest cas no ha arribat mai, i esperem que no arribi ni per part nostre ni per causa de força major.

 
8- El contacte amb la família i amics ha anat disminuint amb els mesos o segueix igual d’intens (sempre que el Wi-Fi ho permet)? (si coincidiu la podeu respondre conjuntament)

P: Va a èpoques, hi ha moments en que tenim més temps i disponibilitat i altres que és quasi impossible. He arribat a acumular més de 600 missatges de whatsapp sense respondre, des d’aquí demano calma a tothom hahah.

S: Potser disminueix la freqüència i la quantitat, però no l’interès ni les ganes d’estar en contacte. M’ha sorprès molt la comprensió de la gent davant d’un silenci de dies a una pregunta tipus “com esteu?”. Fem el que podem! 🙂

 
9- En algun dels llocs on heu estat us hi heu arribat a sentir com a casa? M’explico millor. Us ha sapigut greu abandonar algun lloc on heu estat vivint perquè ja us hi sentieu com a casa? (si coincidiu la podeu respondre conjuntament)

P: Pushkar, a la Índia. Anaven a ser 3 dies i van ser 7 o 8. Era perfecte, l’ambient, el llac, la tranquilitat, el menjar… Venint de Mumbai i Jaipur, va ser com entrar en una bombolla de calma. No volia sortir d’allà!

S: Rishikesh, a la Índia també. Són llocs on has de fer parades estratègiques per evitar que el cap t’exploti amb tant estímul a les grans ciutats. Dues setmanes ajornant el dia de partida. Com marxar d’un lloc amb aquells paisatges de muntanya, aquell ambient hippie-yogui de tranquilitat absoluta, i aquells micos agressius al pont? Impossible.

10- Veient el contador de baralles tan baix, suposo que la vostra relació de parella s’ha enfortit molt (i sabeu que me’n alegro infinit). Digueu quelcom positiu i negatiu que hagueu descobert de la vostra parella.  (pregunta individual)

Ok Emma García, respondrem a la pregunta del tronista.

P:

Positiu: em coneix perfectament, i s’adapta i confia molt en el meu criteri.

Negatiu: és molt mandrós en moltes coses quotidianes, com comprar menjar, cuinar-lo, mirar la ruta…

S:

Positiu: és optimista i despreocupada, i fa que cada dia transcorri amb moltíssima facilitat.

Negatiu: ha adoptat el molest costum de dir-me contínuament el que HAURIA de fer, com ella mateixa diu. “És pel teu bé… segur que no vols agafar la jaqueta?” (diu mentre m’agafa la jaqueta)

BONUS: has posat en perill el comptador de baralles amb aquesta pregunta, Astrid.

 

11- Com esteu vivint, des de la distància, els esdeveniments que estan passant a la vostra terra? (atemptats, referèndum, independència…) (pregunta individual)

P: Els atemptats em van afectar molt. Era estrany estar tan lluny de tot, i informar-se a distància de com evolucionava la cosa.  Sobre l’1-O, no podia creure el que estava passant. La violència policial, el barri on sempre he anat a l’escola plens de furgons, rebre els vídeos de les càrregues i les imatges dels ferits… No podia creure que s’hagués arribat tant lluny. Poc a poc es va digerint, i ara ens mantenim informats com podem.

S: És dur estar lluny amb la onada de violència desplegada a casa nostra. Violència terrorista, violència policial, i ara violència judicial. Ràbia, pena i impotència, són segurament les paraules que més s’ajusten al que se sent en casos així. No sé què trobaré quan torni, o fins i tot si s’haurà de tornar abans, però la dignitat i l’orgull de com hem donat la cara aquests dies ha donat la volta al món. M’entristeix no haver estat allà en els moments clau, això no puc negar-ho.

 

12- Quines seran les 5 primeres coses que fareu quan torneu? (pregunta individual)

P: Fer una quedada amb els amics i una amb la família, dormir al meu llit durant 24 hores seguides, donar una volta per Barcelona, menjar a algun dels meus restaurants preferits i donar molts mimitos al meu gat.

S: Per ordre cronològic, anar amb la meva família a dinar fora, anar amb els meus amics a sopar fora, fer una partida de Playstation, anar a pegar a un sac de boxa, i probablement actualitzar el blog que anirà amb 59 setmanes d’endarreriment…

 

I fins aquí l’interrogatori! Gràcies Astrid, ens has posat a prova i ens ha encantat!

 

Si teniu alguna pregunta més a fer, la podeu deixar als comentaris! Us llegim!

 

I atents, seguim amb la sèrie de posts anomenada…

 

UN ANY, JA??

2 Comments

  1. Sergi, pots fer preguntes més picantes que interessin de debò a la teva audiència i mullar-te i anomenar la persona que més te l’ha liat a Barcelona amb la teva absència? la que més trobes a faltar? la que més missatges (absurds) t’envia? la que ha madurat i crescut per ser una millor versió?

    (espero rebre alguna nominació ((o totes)))
    gràcies.

Comments are closed.

Close