Kuala Lumpur, centres comercials i dues torres immenses

Marxem de Tailàndia després de 2 mesos de ruta pel país, i aterrem a la moderna i moguda Kuala Lumpur. Amb ganes de descobrir la capital de Malàisia, explorarem els seus racons més icònics i la seva infinita oferta gastronómica..,.

Dia 292 de viatge

Bangkok, 37º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 10

 I així, quasi sense adonar-nos, vam abandonar Bangkok.

Amb pena de deixar Tailàndia després de 2 mesos, de dir adèu a Bangkok i d’allunyar-nos d’aquest meravellós país. Però també amb pena d’estar viatjant sense l’Olga, que ens va abandonar ahir per tornar a Barcelona.

Rutina viatgera, aquest cop una mica més confortables que l’última vegada: taxi fins l’aeroport, facturació, vol, i en unes hores aterrem a Malasia.

Cap a KL!

Malàisia, qui havia de dir que arribaríem tan lluny?

El nostre primer contacte amb Kuala Lumpur, la seva capital, és una cua de gent molt impacient que espera per segellar el seu passaport. En una corba tancada, una senyora gran de les que es tenyeix el cabell de lila posa el seu generós cul de pantalla i es cola amb agilitat felina. Aquest fet desencadena una guerra freda entre les nostres motxilles i la seva reraguarda per ocupar el lloc legítim a la cua. En menys de 3 minuts hem perdut la batalla, ja que els seus reforços en forma “d’amigues distretes que van avançant” han creat una barricada infranquejable. En una maniobra arriscadíssima, decidim sortir de la cua i anar a l’altra banda de la sala, on altres mostradors també estaven oberts.

Adéu Tailàndia!!

I no podeu arribar a imaginar la satisfacció quan ens van atendre a nosaltres abans, i vam saludar a la senyora des de l’altra banda. La justícia es va imposar aquell dia a Kuala Lumpur.

Paguem un tren que ens treu de l’aeroport en 30 minuts, i un monorail (si, ara tindreu la cançó al cap tot el dia) que ens deixa al centre d’aquesta metròpolis, i la primera sensació que tenim és “uau, que modern tot”.

Però no tenim temps, més aviat tenim calor i ganes de deixar les pesades motxilles. Caminem 15 minuts deixant enrere restaurants, bars de copes i molts saudis aparentment rics, i arribem per fi a un carreró humil i tranquil on trobem la nostra guest house.

Primeres impressions de KL

Lliures de pes, marxem a dinar un kebab a un dels restaurants que hem passat abans, i mirem al nostre voltant. Tot tendes, centres comercials, gent amb bosses de la compra, més tendes, més centres comercials… Mirem el mapa. Un parc, un museu, i centres comercials. A patades. Semblava mentida. Què hi farem? Ens haurem d’adaptar a la vida local…

I així, vam passar la tarda. De centre en centre comercial, refugiats de la calor i observant l’increïble barreja cultural que convergia en aquelles grans superfícies; tots units per l’amor a les marques i la roba cara.

Ja de nit, ens deixem caure a un carrer proper amb llocs locals per menjar. Ple de gent, moviment constant.

Estem a Kuala Lumpur, el centre comercial del sudest asiàtic.

 

Dia 293 de viatge

Kuala Lumpur, 37º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 10

Ens despertem en aquella guest house humil i tranquila, amb esmorzar inclòs (també humil i tranquil). Café, torrades, i ens llencem al carrer.

Un dels centres comercials, tot un luxe

Fa molta calor, però la ciutat està ben viva i plena de gent. Avui, per variar, decidim visitar uns altres centres comercials d’una altra zona. Bàsicament, la cosa estava així:

– Al voltant nostre només teníem centres comercials.

– Les coses interessants estaven a vàries parades de metro de distància, i havíem quedat en anar-hi l’endemà.

– Feia molta calor, i aquests centres comercials tenen aire condicionat.

Per no allargar-nos… després de passar el matí passejant pel barri ens va agafar gana, i com estàvem a dins d’un centre comercial (d’ara endavant CC), vam buscar a dins alguna cosa assequible.

I quina sorpresa vam trobar.

Barri xino

Una planta sencera, el “food court”, plena de tota la varietat gastronòmica mundial que poguéssim imaginar, i amb preus ridículs. Vam descobrir que, a Kuala Lumpur, es ve a comprar i a menjar.    

Sortim rodant, i  comencem a caminar direcció al barri xino, on desenes de paradetes de roba, articles falsos, souvenirs i menjar a banda i banda del carrer ens entretenen unes hores i ens fan descobrir una part de la ciutat menys moderna i més local. Tot i això, poc més a veure.

Sembla que només podrem menjar.

 

Dia 294 de viatge

Kuala Lumpur, 37º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 10

Avui sí tenim coses a fer, a més de menjar.

Kuala Lumpur és una ciutat amb poca història. Fundada al 1857, va començar sent un assentament miner que treballaven per extreure estany de la zona.

Batu Caves, l’estàtua és gegant

La ciutat ha anat creixent, especialment després de la Segona Guerra Mundial, i ara és mundialment coneguda per les Torres Petrones, que ostenten el títol de “edificis bessons més alts del món” i un dels deu més alts. És una ciutat moderna i multicultural, i actua com a centre de negocis de Malàisia i altres regions properes.

Total, que agafem el monorail (monoraiiiiiil…) direcció a les Batu Caves. Aquestes, a les afores de la ciutat, són una sèrie de coves excavades en pedra calcària, que acullen un dels santuaris hindús més grans fora de la India, dedicat al Déu Murugan. Allà, vam poder veure d’aprop l’estàtua daurada de més de deu metres que presideix l’entrada, pujar l’escalinata de pedra fins la cova, i passar una estona observant els micos salvatges que viuen a dins de l’estructura, una galeria sense sostre altíssima amb vistes a tota la ciutat.

Micos per tot arreu

La visita va estar bé, i és bastant xocant un racó així rodejat de ciutat i ciment com és Kuala Lumpur. Vam poder parlar amb un home que portava menjar als micos cada dia des de feia més de 10 anys, i els reconeixia i diferenciava. Els micos a ell també.

Després de l’excursió, tornem al centre per menjar i comencem a acostar-nos al segon punt interessant del dia. Per fi, les Petronas ens esperaven alçades majestuoses sobre la capital de Malàisia. (Per cert, sabíeu que Malàisia en català porta aquesta “i” al mig del nom que sembla que m’hagi equivocat al escriure-ho però no? Malàisia. En fi.)

Les Petrones estan construïdes, com no podia ser d’una altra manera, sobre un centre comercial.

Es dificil fer-se una foto amb les Petrones

La bona notícia és que davant hi ha un parc bastant gran amb gespa i una font. Per allà passejàvem veient les torres amb la llum del capvespre, quan de sobte la font va començar a emetre música, i vam poder gaudir d’un espectacle de llums i so a la font mentre les Torres s’il·luminaven, canviant completament la vista que teníem. Ni fet expressament.

Vam sopar al centre comercial, però vaja, això ja ho sabíeu.

 

 

Dia 295 de viatge

Kuala Lumpur, 37º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 10

Últim dia a Kuala Lumpur, i ho celebrem amb un altre pla que inclourà calor, caminar molt i segurament… centres comercials.

La KL tower

Després d’esmorzar,caminem un tram fins a un parc anomenat Bukit Nanas. És l’única reserva de bosc tropical dins la ciutat, i a part d’estar protegida, és un atractiu turístic maco de veure. Passem el matí caminant pel parc, que té uns miradors construïts amb fusta al voltant dels arbres més alts, i avancen a través del bosc al bell mig de la ciutat. El contrast és molt interessant, i el recinte té alguns racons que val la pena explorar.

Després d’aquest parc ens engorilem i decidim caminar un altre tros per anar fins la KL Tower, el segon edifici més emblemàtic de la ciutat. Una torre de ràdio immensa que destaca per sobre la visual de la metròpoli (amb permís de les Petronas). 421 metres d’edifici al que pots pujar a veure les vistes.

I al que no pugem, perquè era caríssim.

Però va ser divertit veure-ho des de baix, juntament amb tota l’estructura que la rodeja.

Sempre mengem als food courts

I per refugiar-nos de la calor, decidim tornar a l’hostal, preparar les motxilles per marxar l’endemà, i fer una mica el gandul gaudint de l’aire condicionat que la vida ens ha regalat, no sense abans acomiadar-nos de les Petrones.

Si no tenim gana ni diners per comprar coses cares… què més podem fer?

 

1 Comment

  1. Veig que heu deixat els altres posts i no sé on. I es clar, no sé si men’he deixat un o no. Fa mesos que va marxar l’Olga i no heu pogut posar més escrits, ara m’heu atrapat.
    Aquesta ciutat sempre surten les fotos de les torres, no msabia que era tan car,
    Quan aneu al Japó, ja veureu. Jo agafava el tren al soterrani 6è. A un lloc que es diu plaça Espanya a Tokio, hi ha un museu, dos pisos de restaurants, un tot japonès, l’altre de tot el món. Però ens van dir de no menjar paella si anavem a l’espanyol, ja que ni semblança. Allà ambé és molt car.
    Bé vaig a mirar l’altre escrit

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close