Georgetown, colonialisme i art urbà

Arribem a Penang, més concretament a Georgetown, ciutat amb un passat colonial i un present artístic molt interessants. Estem disposats a perdre’ns pels seus carrers i explorar cada racó d’aquesta icònica illa!

Dia 300 de viatge

Georgetown, 30º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 10

Marxem d’hora de les Cameron Highlands una mica farts de tant te, maduixes i calma de muntanya, i agafem un bus de 4 hores cap al nord del país. Anàvem a Penang, més concretament a la seva capital, Georgetown.

A l’arribar a Butterworth, teníem dues opcions, taxi o ferry. I és que Penang era una illa a pocs kilòmetres del país, connectada a través d’un pont gegant (de fet, dos), o d’un vaixell enorme i baratíssim que creuava cada deu minuts. El preu (2 ringgits, 40 cèntims d’euro) ens va semblar tan escandalosament barat que no vam ni dubtar, i en poca estona ja estàvem a l’altra banda.

Situem-nos una mica: el territori de la Malàisia actual, la península de Malaca,  va ser una zona controlada des del segle XVIII fins a mitjans del segle XX pel Regne Unit (a hores d’ara ens hem adonat que pocs països al món han estat fora de l’abast de les urpes imperialistes dels britànics…).  Aquests territoris comprenien el que avui dia és Malàisia, Singapur i Borneo, i era pels anglesos d’especial interès econòmic mantenir-la sota un “protectorat”. (arribava a produïr un 85% del cautxú natural a nivell MUNDIAL, no està mal(àisia) ). Per evitar que aquest territori acabés en mans d’Indonèsia, i resumint moltíssim la història, van forçar la creació d’un estat independent, que va acabar esdevenint la Malàisia que avui coneixem. La població, donada l’herència minera i la mà d’obra barata que UK va portar a treballar, estava conformada per indis, xinesos, i gent local.

Un bon esmozar per començar el dia

Més info wikipedia nens.

Total, que Penang en general i Georgetown en particular, eren història viva d’aquell passat colonial, aquell cosmopolitisme pioner, i aquella convivència exemplar (no sempre havia estat així) entre ètnies tan diferents.

Nosaltres llegíem això en algun blog mentre buscàvem allotjament, guiats pels consells de tothom de buscar al carrer Love street, on s’aglutinaven la majoria d’hostals i guest house. Després de preguntar en 4 o 5 i descobrir que, o eren molt cars, o estaven plens (un en concret era barat i estava buit, però era la cosa més trista i bruta que mai hem vist), ens veiem derrotats al final del carrer amb les motxilles, i ja fosc. Llavors, una veu ens crida des de un carreró. Una riallera família asseguda al portal d’una casa ens fa gestos per acostar-nos.

L’ entrada de la nostra guest house

Havien obert fa poc, feia dies, i ens ofereixen amablement allotjar-nos allà.

– Quant costa l’habitació?

– No sé, encara no ho hem decidit… Quant voleu pagar?

Amb aquesta resposta ens ha guanyat.

Deixem les motxilles a l’habitació de dues lliteres i aire acondicionat (imprescindible!), i sortim a explorar la zona per sopar.

Descobrim que a dos carrers d’on érem, es formava un mercat local ple de paradetes amb menjar , barbacoa, i multitud d’ofertes baratíssimes. No ens ho pensem gaire, estem cansats, famèlics, i al costat de casa.

Ja ho deien que Malàisia era un paradís per menjar!

 

Dia 301 de viatge

Georgetown, 30º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 10

Avui explorarem el barri a on estem allotjats, que té coses a veure a cada cantonada.

De fet, en té masses com per detallar-les totes en aquest post. El que té Georgetown és una barreja d’història, art urbà, tradició, cosmopolitisme, i modernitat que fa que no es pugui catalogar en una sola etiqueta.

Una de les obres fetes amb ferro

Passejant al voltant de la nostra guest house, vam començar a descobrir tot l’art urbà del que tant havíem llegit. A cada carrer trobàvem escultures fetes amb ferro, relatant fets històrics i propis de la regió, obra de l’artista Tang Mun Kian. Aquestes obres tan característiques es troben per tot el barri, i conformen un conjunt artístic per la ciutat molt icònic.

En segon pla, un número gens menyspreable de graffitis fets la majoria per Ernest Zacharevic, que al 2012 i per celebrar el festival de Georgetown, va crear una sèrie de murals anomenats “Mirrors of Georgetown” on unia elements reals amb els dibuixos del mur, fent així que l’espectador pogués interactuar amb l’obra. Un exemple molt famós és la motocicleta de la fotografia:

La famosa motocicleta

Així, buscant a cada racó que passàvem, vam arribar a un centre comercial que ens va servir de refugi per les hores de sol més fortes (era molt, molt heavy el sol que feia). I és que aquesta zona de Penang també era famosa per la quantitat de shopping que podies fer.

Encara necessites motius per visitar Georgetown?

 

Dia 302 de viatge

Georgetown, 30º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 10

Visitar Georgetown sense tenir ni idea del que estàs veient és desaprofitar una oportunitat per aprendre.

I nosaltres no ho podíem permetre.

Així que vam anar al centre de turisme, on oferien tours gratis pel barri, i ens va semblar una idea boníssima.

Foto amb l’ajuntament

Un guia local, un amable malai amb milers d’anècdotes i històries per explicar, ens va portar a visitar alguns edificis colonials, com l’ajuntament o la torre del rellotge, alguns de militars, com el Fort CornWallis, ens va mostrar l’increïble varietat ètnica i religiosa de la ciutat, amb mesquites, esglèsies, temples hindús i temples budistes, i ens va contextualitzar tot allò que vèiem en una herència històrica i cultural que ara sí, prenia forma.

Totalment recomanable. Tampoc volem estendre’ns gaire en aquest post sobre el tema, ho farem més endavant!

Una de les mesquites

Per acabar el dia,vam anar a visitar les cases flotants del barri antic de pescadors, on edificacions de fusta antigues i humils guanyaven terreny al mar i donaven la idea de com havia de ser abans el poble.

Contrastos!

Dia 303 de viatge

Georgetown, 30º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 10

Estem imparables, i per això lloguem una moto.

Vam passar un episodi estrany al primer lloc on vam intentar-ho. La Patri és la conductora de motos oficial de l’equip, bàsicament perquè ella en sap i jo no. Com a conductora, va anar a donar les seves dades a l’home que ens atenia, però ell es dirigia a mi tota l’estona. Quan va saber que seria ella la conductora, va dir que no.

Un dels miradors perduts per l’illa

Aquí entra la polèmica. La barrera idiomàtica ens fa no poder afirmar 100% el motiu que esgrimia l’home. Ell deia que era perquè la policia atura més a les dones que als homes en els controls, i no volia multes.

Nosaltres creiem que era un masclista de merda.

En qualsevol cas, l’engeguem i busquem un altre lloc on ens la lloguen, i més barata. Aquest segon home no entenia els motius del primer, la qual cosa reafirma la nostra teoria.

Amb la moto vam recórrer tota l’illa de Penang per la carretera de la costa. De camí, passàvem per miradors espectaculars i trams de pura jungla. També creuàvem petits pobles on els locals ens miraven encuriosits, i ciutats grans amb edificis característics. L’illa sencera estava plena de venedors de fruita, concretament de Durian, un fruit tropical característic per a seva fortíssima olor, però aparentment molt preuat pels locals. També l’havíem vist a Tailàndia, i ara era època.

També vam trobar dibuixos fora de Georgetown

Vam haver de parar unes quantes vegades, ja que el sol picava massa i no trobàvem una maleïda ombra a la que refugiar-nos. Vam trobar un parell de miradors molt bonics.

Tota l’illa es recorre fàcilment en unes quantes hores, però no es pot subestimar el sol. Conduir a la una del migdia és sinònim de cremar-se…

 

Dia 304 de viatge

Georgetown, 30º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 10

Avui agafem un bus local per visitar el nord de l’illa, a la zona on en teoria estan les platges maques de veure. Quan anàvem a pagar, el conductor ens va dir que no tenia canvi i va enviar a la Patri a buscar-ne. Jo em quedo dins amb les motxilles esperant, i al cap de dos minuts, el conductor arrenca i comença a conduïr. He de sortir corrents a dir-li que pari, i quan baixo marxa sense nosaltres.

A veure que ens depara el nord

Total, esperem un altre que ens porta a Batu Feringghi, la zona del nord que ens faltava per visitar, i allà passem el dia. La platja, res espectacular, però ens serveix per desconnectar una mica de tanta ciutat. Vam poder visitar un parell de mercats, i dinar en un restaurant local de la zona bastant a prop de la platja. Al migdia com sempre ens vam haver de refugiar del sol, en aquest cas (l’única opció que teníem), un McDonald’s amb aire acondicionat.

Red Garden, vam anar quasi cada nit

De tornada, vam aprofitar per fer una volta de nit per Georgetown i sentir una mica l’ambient nocturn que té aquesta ciutat.

Sopem al Red Garden, un mercat immens amb una oferta gastronòmica inigualable, barat i ple de vida local. Un bon resum del que és menjar a Georgetown!

 

Dia 305 de viatge

Georgetown, 30º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 10

Avui, últim dia, no fem res, així que poc podem aportar al post.

Sabem que aquesta illa té molt, moltíssim a oferir. Ens quedem amb les ganes de visitar el parc nacional, de fer trekings a la Monkey Beach, i de seguir exporant aquesta increïble zona de Malàisia.

Adéu Georgetown

Però com ja sabeu, Què Fills de Ruta! Ja fa temps que ha après a viatjar amb la calma.

Tenim excusa per tornar, a Penang en general i a Georgetown en particular!

PD: Vam acabar de veure Breaking Bad en aquesta ciutat. Ens va volar el cap.

 

2 Comments

  1. Vaja amb les dones! Potser eren musulmans i la Patricia anava amb pantaló curt o ensenyant les espatlles. El què mestranya és que la enviés a buscar canvi.
    Millor si ho veu poder veure tot.
    Espero el següent

  2. Avui us he llegit una tira dels vostres escrits, feia dies que no ho feia. Veig que trigarem a veure-us per aqui, ja esteu acostumant-vos a estar per aquest món de Déu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close