Un salt temporal. La “Doble A”

Aquest és un post diferent, complicat i difícil, perquè hem de donar molta informació comprimida en unes poques línies, però ho intentarem…

Aquest post resumeix el que han sigut 2 mesos i mig de viatge, (o no viatge, com ara veureu), i els motius que ens han dut a viure’ls així. Però anem per parts…

 
On hem estat els següents dos mesos i mig de viatge?

Hem estat a Austràlia, més concretament a Port Douglas, un poblet al nordest de la costa, a 20 kilòmetres de Cairns.

Amb la Cami i el Tano

I perquè?

Diversos motius i raons per respondre aquesta pregunta:

  • En primer lloc, recordeu al Tano i la Cami? Aquells amics argentins amb els que vam viatjar per Índia i Laos? Ells ens van parlar del lloc.
  • En segon lloc, veníem realment cansats de viatjar pel sudest asiàtic, i sentíem una necessitat real d’aturar-nos un temps a un lloc tranquil que poguéssim anomenar “casa nostra”.
    Cuinant per tot el hostel
  • Feia temps que sentíem que estàvem, molts cops, movent-nos per inèrcia i sense gaudir al màxim els llocs que visitàvem, i volíem recuperar les ganes de viatjar que teníem al principi. Sona estrany, però quan fas una ruta tan llarga, és quelcom que pot passar.

Amb tots aquests factors sobre la taula, va sorgir la DOBLE A.

Aventura Australiana

Vam agafar un avió amb els nostres amics, i durant 2 mesos i mig vam convertir Port Douglas, i l’hostal Dougies en casa nostra.

La platja de Port Douglas, no està gens malamentl

Allà vam fer amics per tota la vida, vam viure mil aventures (quotidianes) i vam carregar energies, forces, i recursos per seguir el viatge.

Vam veure aranyes gegants, serps salvatges i cocodrils, vam descobrir que l’australià no pot ser considerat anglès com a idioma, la terrible història que el poble aborigen té darrere, i la manca d’originalitat en la dieta aussie.

Però sobretot, vam recuperar les ganes de moure’ns, de conéixer, de viatjar, descobrir, explorar i sentir-nos lliures. Aquests dos mesos i mig van ser terapèutics, sanadors i estratègicament ben executats.

El Sergi tocant al hostel

En definitiva, van ser tot un encert.

Vam assumir un risc, i amb tota l’energia i ganes vam treure un gran resultat que ens ajuda a seguir donant la Volta al Món.

Una prova més que, a vegades, la solució més llunyana i arriscada pot ser la resposta.

I és per això que, els que ens aneu seguint amb modèlica fidelitat, notareu un salt temporal de dos mesos i mig al proper post.

Però no us espanteu. Seguim al 2017.

Com a mínim en matèria de viatges.

En d’altres sembla que portem un endarreriment brutal, però ja ens ho trobarem.

Seguim!

2 Comments

  1. Ja veig que veu estar massa per les regions de l’est. Ara a veure el salt, jo dic: per què? Ni tu ni la Patricia explicareu res de la doble A? Quina desil·lusió!

  2. Ha estat un parèntesi? Perquè en dos mesos i mig de estar com a casa no heu escrit cap post. A veure si ho aneu explicant. I ara on sou?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close