De Roadtrip per Australia (2)

Seguim amb el roadtrip per terres australianes, aquest cop des de grans ciutats fins a pobles minúsculs, apropant-nos a Sydney, cada cop més. Veurem koales, penya-segats altíssims, platges espectaculars, i molta, molta carretera!

Dia 352 de viatge

Brisbane, 29º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

No hem passat una bona nit… Massa calor, i mosquits dins del cotxe no ens ajuden a conciliar el son, més aviat ens amarguen el descans i ens fa despertar-nos a les 6 del matí.

El millor de Brisbane, la piscina

Amb tot el dia per davant, esmorzem a un parc que teníem al costat del cotxe, i caminem fins al centre. Allà, passem el matí a la piscina pública (immensa!) que hi ha a l’aire lliure, amb vistes als edificis alts de la ciutat, i acompanyats  d’alguns australians prou afortunats com per no treballar un dimarts al matí.

És increïble la qualitat de les instal·lacions i la netedat de les mateixes, sobretot tenint en compte que són totalment gratuïtes els 365 dies de l’any. Sortim i fem ús de les dutxes (per fi una dutxa de veritat, que veníem fent servir les típiques de platja…) i rematem el matí comprant carn, formatge i una baguette i gaudint de la cultura de barbacoa que tenen aquesta gent.

Al tornar al cotxe, un petit regal al cotxe: multa de 120$ per aparcar en direcció contrària al trànsit (al carril dret, encarat com si fos bcn). En fi, ja veurem si trascendeix.

Les platges inmenses de Gold Coast

Conduïm sortint per fi de Brisbane, i arribem a Gold Coast, ciutat molt turística amb una platja llarga i edificis bastant alts. Donem una volta per la zona prop del mar, abans d’avançar fins a Corrumbin, poblet minúscul on poder trobar un racó i passar la nit.

  • Kilòmetres recorreguts al dia: 77
  • Kilòmetres recorreguts totals: 1511

 

Dia 353 de viatge

Corrumbin, 29º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Ben a prop del mar comencem el dia, amb l’objectiu de conduïr fins a Byron Bay, aparent paradís del viatger i terra promesa per quasi tots els que hi havia estat. Teníem una expectativa tan alta per arribar, que trobar-nos amb tots els carrers amb parquímetres i cap zona per deixar el cotxe gratis ens tira una mica enrere.

Vistes des del penya-segat

Descartant aparcar, pugem fins al far que fa famós el poble, que corona un penya-segat altíssim que recomanem visitar. El que no recomanem (opinió personal, és clar), és pagar els 8 dòlars de l’entrada, perquè des de fora es veu prou bé i les vistes les podíem tenir des de qualsevol altre punt elevat.

Marxem de Byron Bay i els seus aparcaments de pagament i conduïm fins a Lenox head, un gran encert. Allà vam poder pujar a un altre penya-segat gegant, on apart de les imponents vistes a la caiguda fins al mar, hi havia cartells amb el telèfon d’una línea de vida per ajudar gent que hagués pujat per suïcidar-se. Imaginem que ha passat prous cops com per haver-lo de posar…

Hora de la barbacoa

Tornem a tenir ganes de barbacoa, i trobar el parc nacional Pop Denison va ser una gran ajuda. Un llac rodejat de verd a pocs kilòmetres de la carretera de Lenoxhead, on teníem taules, barbacoes, i sobretot estàvem sols. Vam deixar passar les hores en aquell racó d’Austràlia, fins que va ser fosc, i vam acabar el dia dormint a Yamba, camuflats entre una filera de cotxes aparcats a la carretera principal.

  • Kilòmetres recorreguts al dia: 185
  • Kilòmetres recorreguts totals: 1696

 

Dia 354 de viatge

Yamba, 24º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Ens despertem a Yamba, poble que segons la llegenda, va ser bressol del surf modern. Esmorzats i amb cafè a les venes, ens acostem a veure la platja que estava plena de surfers. Allà (a Austràlia) la cultura del surf és cosa seriosa, tant que fins i tot pots trobar-te comerços amb el cartell de “ara vinc” perquè resulta que hi ha bones onades.

Passejant pel parc natural

Seguim explorant, descobrint l’Angorie Park, una reserva gestionada per la comunitat aborigen de la zona, que la Patri mai oblidarà. Arribant, vam veure un cangur enorme menjant  tranquil·lament al costat del bosc. La Pat, en plan Frank de la Jungla, salta del cotxe i s’acosta a ell mentre el cangur fuig bosc endins, i els acabo perdent tots dos durant uns minuts. De sobte, passos i un petit crit. Apareix la Patri corrent bosc avall cap al cotxe: “que m’està perseguint!!”. Al final, falsa alarma. Són més mansos del que sembla pel seu cos de professos de Crossift.

Aquell dia vam dinar a Woolgoolga, a unes barbacoes (per variar), i vam conduïr un bon tram fins arribar a Port Maquire, on vam aparcar en un parc per posar-nos el pijama i descansar.

  • Kilòmetres recorreguts al dia: 307
  • Kilòmetres recorreguts totals: 2003

 

Dia 355 de viatge

Port Maquire, 24º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Després de l’experiència amb els cangurs, només ens quedava un animal per tatxar de la llista de bèsties autòctones: el koala. I per fer-ho encara més èpic, vam anar a veure’ls a un hospital.

Es passen el dia dormint, però són adorables

Aquest animal, en vies d’extinció (però per fi millorant en termes de població gràcies a iniciatives com les que explicarem), pobla algunes zones del continent a les branques altes dels arbres d’eucaliptus. Els australians no tenen cap cura amb els cangurs, i els importa ben poc atropellar-los o disparar-ne uns quants per salvar la collita, ja que es consideren una plaga (hi ha més cangurs que humans a Austràlia). No obstant, amb els koales el cas és diferent.

El koala no col·labora massa en la tasca de no extingir-se: dorm 20 hores al dia, és propens a conjuntivitis i altres malalties als ulls que els ceguen, solen caure dels arbres des d’alçades mortals, creuen carreteres i vies de tren per anar d’un arbre a un altre, i en general mostren poca o cap motivació de supervivència. Els millenials del regne animal.

Tenim companyia

A Port Maquire, una associació sense ajut del govern atèn trucades de ciutadans que reporten avistament o accident amb aquests animals, i els rehabiliten (o si és molt greu, internen) amb l’objectiu de deixar-los anar quan es curin. Ni és un zoo, ni els pots abraçar, ni tocar, ni res.

Allà vam passar el matí, observant aquest curiosos animals apàtics, però adorables.

Després d’això, encarem cap a Camdem Head i trobem un mirador des del que gaudim de unes vistes als penya-segats molt imponents, ; i seguim fins a Forster per dinar al costat del port acompanyats de 30 pelicans.

Acabem el dia a Hawks Nest, sopant a les fosques davant del mar, com estava sent habitual.

  • Kilòmetres recorreguts al dia: 193
  • Kilòmetres recorreguts totals: 2196

 

 

Dia 356 de viatge

Hawks Nest , 24º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Des de Hawks Nest, agafem el cotxe per arribar fins a Fingal Bay, un poble que justament estava celebrant un mercat setmanal amb menjar i música a l’aire lliure.

Quant més aprop de Sidney, menys sol

Sortim a estirar les cames, després de buscar aparcament durant més estona de la que estàvem acostumats, i enganxem una tempesta fortíssima que ens obliga a arrecerar-nos de la pluja acompanyats d’un curry que acabàvem de comprar al mercat. Ens va recordar a Tailàndia.

Després de dinar, avancem fins a Newcastle, una ciutat considerablement gran i amb bastanta història (tenint en compte que fa 4 dies que Austràlia existeix com a tal, la Austràlia britànica s’entén). Aparquem davant d’un mirador, que pel que sembla el país n’està ple, i després sortim a buscar un super i unes barbacoes per alimentar-nos abans de dormir al cotxe, aparcadets davant d’una esglèsia en un barri residencial bastant pijo.

Quina vida més dura portem últimament…

  • Kilòmetres recorreguts al dia: 84
  • Kilòmetres recorreguts totals: 2280

 

 

1 Comment

  1. Segon d’Austràlia. Fent camí avall. Sembla que sempre aneu per la costa. Més al centre deu haver poca cosa.
    No sé si els coalas són originaris d’aquí o de la Xina, ja que molts dibuixos típics xinesos tenen coalas.
    Suposo que la piscina deu ser per seguretat ja que al Pacífic deu estar ple de taurons per allà.
    Dormir al cotxe tants dies i al ser alts, més de 1,50m, deu ser una mica incòmode i difícil

Comments are closed.

Close