De Roadtrip per Australia (3)

Ens anem acostant a Sydney, i amb ella el fred i el mal temps. Ens retrobarem amb amics de Barcelona, i també d’argentina, i tatxarem de la llista un animal que se’ns ha resistit durant tota la ruta tot i ser el símbol inequívoc del país.

Dia 357 de viatge

Newcastle, 24º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Amb pluja intensa ens veiem obligats a refugiar-nos a un centre comercial, i de pas recuperar una mica de la dignitat perduda aquests dies malvivint  sense casa.

El Sergi banyant-se a la piscina, no feia fred ni res..

Vam carregar mòbils i tablets, i actualitzar xarxes i compromisos socials acumulats al whatsapp, per després de dinar i aprofitant una treva climàtica sortir a explorar una mica la zona.

Vam descobrir unes piscines públiques d’aigua salada, datades del 1922, que ens vam atrevir a usar (ens vam vol dir el Sergi només) tot i el fred que feia fora. Banyats i dutxats, vam caminar fins a un espigó, sota la pluja i el vent més incòmodes de la jornada. Totalment empapats, ens vam refugiar al cotxe i acabar trobant un lloc apartat per sopar i dormir, cada cop més difícil en una gran ciutat.

  • Kilòmetres recorreguts al dia: 20
  • Kilòmetres recorreguts totals: 2300

 

Dia 358 de viatge

Newcastle, 24º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Avui entrarem a Sydney per fi, posant punt i final a la mala vida d’aquest roadtrip (massa) lowcost.

Abans d’entrar a la gran ciutat, passem per dos o tres grans superfícies per abastir-nos de roba i provisions, necessàries per seguir viatjant, i patint el trànsit propi d’una ciutat com aquesta aconseguim entrar i aparcar. Carreguem les motxilles i després de 15 minuts caminant, arribem a un carrer on una figura familiar ens saluda des de lluny.

El retrobament després d’un any

La Sandra, una de les millors amigues de la Patri, ens obria les portes de casa seva, un piset ben situat al centre de Sydney. Ella i la seva parella Esteban es troben fent una Working Holiday Visa, i després d’un any de no veure’s es tornaven a trobar aquest cop a l’altre punta del món. Coses de la vida.

Passem mitja tarda intercanviant històries i anècdotes, abans de sortir a fer una volta pel barri. Caminem per la zona de The Rocks, passejant pel costat del mar, admirant l’Òpera de lluny, admirant el Pont i perdent-nos pels carrers de Sydney,per fi!

Vam rematar la nit sopant a un mexicà, dilapidant el pressupost però gaudint per fi d’un bon àpat, amb bona companyia i “nachos” infinits. No gaire típic, però molt necessari.

Punt extra del dia d’avui… dormiríem en un llit!!

  • Kilòmetres recorreguts al dia: 164
  • Kilòmetres recorreguts totals: 2464

 

Dia 359 de viatge

Sydney, 24º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Avui per fi ens traurem de sobre una petita espina que tenim clavada des de fa temps.

Després de quedar-nos amb les ganes de interactuar amb cangurs durant repetides ocasions, hem decidit anar-los a buscar.

I el millor lloc aprop de Sydney és, sens dubte, Morrisset Park.

Un dels millors llocs per veure cangurs

A una hora i mitja en cotxe, es tracta d’un hospital psiquiàtric que, rodejat de jardins, acull un grup nombrosíssim (uns 2.000) de cangurs i wallabees, que viuen i s’alimenten de la gespa d’allà i fan les delícies dels pixapins com nosaltres, que volem flipar veient-los en directe.

Amb la Sandra (l’Esteban treballava), entrem al parc després de perdre’ns una mica, i ens aturem al primer grup de cangurs. Què macos són els petits… i com impressionen els grans, sobretot quan se’t acosten saltant sense intenció d’aturar-se. Per sort, s’aturen, però l’ensurt te’l emportes posat.

Saludant a càmera

Vam anar parant a cada corba del camí, fent fotos i acostant-nos tant com podíem a aquells animals curiosos, que jeien a la gespa, o s’acostaven tímidament per comprovar si teníem alguna cosa bona per menjar. Un home ens va explicar que, si xiulaves, cridaves l’atenció de tot el grup, i ens divertíem veient comes posaven de peu buscant l’origen del soroll. Una experiència molt recomanable per veure’ls amb calma i en un entorn protegit i obert, i caminar entre ells sentint-se molt observat.

De tornada, ara sí tots quatre, tarda de pizza i birres. Que ens les mereixíem.

  • Kilòmetres recorreguts al dia: 119
  • Kilòmetres recorreguts totals: 2583

 

Dia 360 de viatge

Sydney, 24º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Avui toquen gestions internacionals.

Un altre cop el grup de tres, caminem uns 20 minuts fins a l’ambaixada espanyola  Sydney, amb intenció de demanar el vot exterior per les eleccions del 21-D.

Paperassa apart, descobrim que ens convé més fer-ho al nostre següent destí, per tema de terminis. I també descobrim que fem el que fem, el més segur és que no ens arribin les paperetes.

Però això no és cap sorpresa, oi que no?

Tots junts amb l’ Òpera de Sydney

Sortim de l’ambaixada (que sorprenentment no feia baixada, estava plana), i ens dirigim feliços cap a l’Òpera de Sydney, per admirar-la de prop i agafar un ferry que ens creui a l’altra banda. Però avui no seríem tres…

Tard com sempre però també somrients com sempre, el Tano i la Cami apareixen un cop més per acompanyar-nos a la que serà, desgraciadament, la nostra última aventura junts (de moment), ja que ells tornaran a Argentina després de tres anys fora. Ens tornarem a trobar allà!

Després de veure l’edifici més emblemàtic de Sydney des de ben a prop, ens acostem fins al port per agafar un ferry fins a Manly, una altra zona davant de Sydney més tranquil·la i agradable de passejar, i passem la tarda allà fent cerveses i rascant els minuts abans d’acomiadar-nos.

Vistes des del vaixell de Manly

Ells es queden a Manly i nosaltres marxem al centre, així que comiat èpic dels de vaixell i cap a casa. Fins sempre, amics!!!

 I nosaltres cap a casa de la Sandra, que demà toca un altre comiat…

  • Kilòmetres recorreguts al dia: 0
  • Kilòmetres recorreguts totals: 2583

 

Dia 361 de viatge

Sydney, 24º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Últim dia a Australia, i tot surt malament.

Bé, tot no, però podria haver sortit molt malament.

Hem de fer molts encàrrecs importants abans de marxar a l’aeroport, i tots ens els hem deixat per última hora. Per no allargar-nos massa: tot obria a la mateixa hora i aquesta, era massa justa. Acabem corrent com inútils per por a perdre l’avió.

Adéu Austràlia!

Amb tot fet i el temps just, ens acomiadem més ràpid del que voldríem de la Sandra (i l’Esteban virtualment perquè estava treballant), i li agraïm que ens hagi acollit a casa seva. Hem passat uns dies divertidíssims, i no podem esperar a tornar-nos a trobar. Serà a Bali?

Gràcies Sandra i Esteban!!

(per cert, aprofitem per saludar a la senyora Calcagno, ferma seguidora del blog. Una abraçada!)

Deixem el cotxe a l’oficina in extremis, i arribem corrent al mostrador de facturació. Respirem alleugerits, sorprenentment hem arribat a temps…

8 hores de vol fins a Manila, capital de les illes Filipines. Sol, mar, platges increïbles: prepareu-vos!

Manila ens rep de nit i amb una marabunta de taxistes esperant-nos a la porta, que òbviament ignorem com portem fent per tota Àsia. El segle XXI ens dóna un cop de mà i una paradeta de Grabacar ens sembla molt millor opció per arribar al nostre hostal. No tenim res en contra dels taxis en general, però per la nostra experiència i pel lloc on estàvem, seria més barat i més segur fer-ho amb l’app.

El que eren 20 minuts de viatge es converteix en prop d’hora i mitja degut a un trànsit terrible, pitjor que Bangkok i competint amb el de la India (que és dir molt).

Però després de 8 hores de vol i dues de taxi, per fi, amb pluja i de nit, arribem al Dormitel Manila, on ens deixem caure al llit i triguem poc més de 20 segons en adormir-nos.

Filipines, ja som aquí!

3 Comments

  1. Esperaba esta visita a Sidney, donde os habeis encontrado con Sandra y con mi hijo Esteban.
    Gracias por nombrarme. La verdad soy una gran seguidoray admiradora vuestra. Ya que por circustancias de los años y obligaciones no puedo hacer lo que haceis, al menos viajo virtualmente.
    Disfrutar es una edad perfecta para viajar !! Os hago publicidad siempre que puedo para que sigan vuestro blog. Un abrazo y suerte en vuestras próximas rutas.

    1. Muchas gracias Gemma! Fue un placer ver a la pareja, que nos trataron de lujo! Ya nos dijeron que nos lees siempre, así que queríamos saludar! Muchas gracias por compartir nuestras aventuras!! Un abrazo fuerte!!!

  2. Heu passat molt ràpid pel continent australià.
    La Sandra deu ser la que té dos germans bessons,oi? M’ha semblat per la foto. No sabia que estava tan lluny vivint.
    Al final sembla que veu veure molts cangurs.
    Sort que quan van haver els aiguats tan forts a Filipines, ja ereu fora.
    No expliques res de la gent o de la vida australiana.

Comments are closed.

Close