Manila, contrastos i vot exterior (fallit)

Arribem a la capital filipina per descobrir el pitjor trànsit del sudest asiàtic, i competint molt durament amb el de la India. No visitarem gaire d’aquesta metrópoli caòtica i bruta, ja que tenim algunes gestions per fer, i haurem d’agafar un ferry que ens porti a les illes xules.

Dia 363 de viatge

Manila, 28º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

El primer llit normal al que dormim després de molt, molt de temps. I havia de ser a Manila.

Saltem del llit a preparar el dia: volem explorar una mica el barri, i després hem de fer gestions a l’altra banda de la ciutat. Sortim al carrer, i el primer que ens trobem és un grup de nens que vénen corrents a saludar-nos, preguntar-nos el nom, i donar-nos la mà. Ens va sorprendre l’educació i el raonablement bon anglès que tenien, per ser tan petits. Vam donar una volta ràpida per la zona, de cases humils i vida al carrer. Alguns passejant, altres jugant a bàsket, però tots saludant i amb un somriure. El primer contacte amb el poble filipí ens agrada.

Manila
La pandi de nens

Després, vam agafar un Grab per anar al consulat espanyol de Manila, a demanar el vot per correu pel 21-D. Dues senyores molt amables, ens van dir que “valia la pena intentarlo, pero que lo mas seguro es que no lleguen las papeletas.” Doncs mira que bé tu, i si us enviem la Guardia Civil ja ni t’explico.  

Aquell dia vam acabar recorrent barris de Manila ben locals, veient les condicions humils en les que alguns vivien. Són zones de cases pobres, amb molta vida de carrer, molts nens jugant, locals minúsculs i bastant deixat. Un contrast important amb el que trobaríem a altres llocs del país.

Vam tornar a l’hostal per sopar, amb els deures institucionals fets, però amb la sensació que no arribarien mai a destí. “Pero oye, vale la pena intentarlo”…

 

Dia 364 de viatge

Manila, 24º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Els que ens llegiu sovint, ja sabeu que no som un exemple gaire bo en quant a planificar la ruta amb temps. Més aviat, decidim amb hores (minuts) d’antelació. I aquest cop no havia sigut diferent.

El centre comercial estava al costat de tendes locals

Havíem decidit moure’ns als voltants de Cebú, una illa a 1000km d’on érem, amb accés amb avió o ferry. L’avió se sortia una mica de pressupost. Així que no vam tenir més remei que escollir el ferry.

Vam comprar el ticket a un centre comercial proper, on vam saber que el trajecte era de 20 hores. Tot un dia perdut viatjant? Bé, aquesta seria la tónica a Filipines. Ens sorprèn el centre comercial: contrastava molt fortament amb el barri on estava, ja que el lloc era de bones marques, net i modern, i el barri bastant humil, per no dir precari. Era una diferència bastant gran.

El barri

El dia el dediquem bàsicament a rentar roba, carregar dispositius i posar una mica d’ordre a les nostres vides després de malviure dues setmanes al cotxe a Australia. Ara tindríem temps per tornar a ser persones.  

No hem vist gaire de Manila, cert, però tampoc és una capital amb gaires atractius turístics,i el seu trànsit terrible la fa bastant espessa de visitar.

 

Dia 365 de viatge

Manila, 24º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Avui fa un any que estem en Ruta!!! Ja vam celebrar-ho amb aquesta sèrie de posts, així que els lectors més astuts poden calcular l’endarreriment que porta el blog.

Les lliteres del ferry

A part d’això, avui 20 hores de ferry per arribar a Cebú des de Manila. Ens vam llevar a les 5:30 tot i que el ferry sortia a les 9, per prevenir el trànsit terrible de la capital, on ja havíem comprovat que calia paciència i molta confiança en el conductor. Vam embarcar a temps, i ens vam instalar a les lliteres d’una habitació amb capacitat per 50 o 60 persones. No estava malament, deixant a banda que l’aire condicionat estava més fort que a la comunió del Pingu. Just abans de marxar, una sorpresa totalment inesperada va fer-nos aixecar del llit. Els treballadors del port, uns 20 (estibadors, tècnics…) amb l’armilla fosforescent, van fer sonar el “waka waka” de Shakira, i van dedicar-nos una coreografia assajada al detall al passadís principal del vaixell, davant l’entusiasme dels passatgers que gravaven amb els mòbils. No sabem si va ser un fet puntual, o passa a casa vaixell de Filipines, però va ser de les coses més aleatòries del viatge.

Cap a Cebú!

Bàsicament, 20 hores d’anar del llit al menjador principal, del menjador a la coberta, i poca cosa més. Ni van apagar els llums, ni les teles, ni van callar els nens que cridaven per la sala en tota l’estona que vam viatjar. Quan al matí següent divisàvem terra, era com veure un miratge. No podem explicar gaire més d’aquell dia, la veritat.

I això ens porta al…

Dia 366 de viatge

Cebú, 24º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Vam desembarcar i caminar fins l’estació de busos de la ciutat de Cebú, tres horetes fins a Hagnaya, i d’allà ferry d’una hora fins a Bantayán, la nostra última parada del dia i primera de Filipines.

Per fi hem arribat!

Bantayán és una illa al nord-oest de Cebú, no gaire turística comparada amb altres punts del país, i que tenia fama de ser tranquila, local i amb una platja maca. Ideal per començar la nostra ruta.

Vam baixar del vaixell sota una pluja torrencial tant típica del sudest, i morts de gana, entrem al primer restaurant que veiem per dinar, bastant tard. Ens recomanen un plat anomenat sisig, que acceptem a cegues i gaudim sense pensar. Més tard descobriríem que cal preguntar sempre abans de menjar plats desconeguts. Pels més sensibles, salteu-vos el següent paràgraf.

Era cap de porc triturat amb verduretes. Nyami 🙂

Agafem un trycicle (el tuk-tuk filipí, una moto amb sidecar que va mooolt lent), i trobem allotjament de seguida al Bantayan Cottage, on una adorable família filipina ha fet de casa seva una guest house.

Sopem a l’únic carrer que trobem amb una mica de vida, tenint en compte que a la resta està tot tancat i no hi ha ni tan sols il·luminació al carrer.

Sopem arròs amb verdures, és clar. No més Sisig. Mai més.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close