Bantayan, la paradisíaca illa dels daltabaixos

Arribem al paradís, amb pluja i mal temps, però s’arreglarà de seguida. I si us diem que vam descobrir una platja que, segurament, ocuparia el 1r lloc en el nostre rànking personal mundial?

Dia 367 de viatge

Bantayan, 24º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Per fi estem a Bantayán, després del ferry, el bus, el ferry, el trycicle (llegeixi’s “traisikel”), i caminar amb les motxilles a l’esquena, ens despertem a una illa filipina adorable. Per esmorzar, vam comprar un tros de pastís a un forn (n’hi ha a patades) per 20 pesos cada tros (uns 30 cèntims d’euro) i vam dirigir-nos a la platja.

platja paradisiaca de filipines
El trajecte va valer la pena

I llavors va ocórrer la màgia, el moment que mai oblidarem de Filipines, el motiu que justificava les 20 hores de ferry, la calor sufocant i el cansament acumulat.

Les fotos mai reflectiran el que era aquella platja aquell dia concret, perquè tot es va unir per donar-nos la platja més maca que mai havíem vist. Podem parlar amb certa autoritat després de veure platges a Tailàndia, Maldives o Grècia. I aquesta platja, a Bantayán, s’emporta el premi amb molta diferència. El mar pla com un llac, la sorra blanca impol·luta, el sol alt al cel, l’aigua transparent i a sobre érem els únics a tota la platja. Tot era perfecte, i això és important, després veureu perquè.

platja paradisiaca filipines
No podem demanar més

Vam passar el matí a l’aigua, absolutament al·lucinats amb el que teníem davant, meravellats, amb l’indescriptible sensació d’estar al paradís Low Cost. Havia valgut la pena arribar fins aquí. Vam culminar el matí amb una cervesa (per 50 pesos, 0’80 cèntims), i vam dinar a un restaurant ben local assegurant-nos de demanar coses normals. El sisig va ser una excepció, ja que el 90% del que es menja a filipines és arròs i carn a la brasa.

Dia de sol i platja

A la tarda una mica més de platja fins les 17:00, que cau el sol (es fa sorprenentment ràpid de nit), i vam aprofitar per estar a la terrassa de la guest house, relaxats, gaudint del paradís.

Bantayán ens havia sorprés, i molt.

 

 

 

Dia 367 de viatge

Bantayan, 26º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

I com bé sabem tots, res dura per sempre.

I el dia meravellós que vam tenir la sort de gaudir ahir s’havia convertit en vent, núvols i mala mar. Però anem per parts.

baguette amb mantega per esmorzar
L’esmorzar perfecte

Vam esmorzar a una petita cafeteria francesa, on el seu propietari, francès de 50 i tants casat (o emparellat) amb una dona filipina, cuinava baguettes, croissants, i feia cafès (dels de debò), al costat del market principal. Recomanadíssim. Ens explicava que portava un any amb el negoci, i que semblava més maco del que realment era. Doncs sí, no va ser el primer estranger afincat a Filipines que ens deia això.

Però tornem a la platja. Tots els factors que ahir jugaven a favor avui estaven en contra:

– Onades que espatllaven la costa i removien la sorra.

– Núvols que donaven una llum lletja a l’aigua.

Algues que arribaven quasi a la sorra.

I unes expectatives mantingudes ben amunt, que van caure en picat. Ei, no diem que fos una platja lletja, però va deixar de ser LA PLATJA per ser “una platja guai”. Ho avisem per si algú llegeix això, va a Bantayán, i ens acusa de mentiders, falsos i exagerats.

platja paradisiaca filipines
Paradise beach

Un pèl decebuts, canviem d’estratègia i decidim caminar cap al port per fer alguna cosa diferent que estar a la platja, i allà un “trycicle” ens obre una possibilitat.A l’altra banda de l’illa el mar està en calma, el vent ve del costat oposat!” Té sentit.

I així acabem, en un trycicle camí de la Paradise Beach. Arribant, se’n recorda que hi ha un ticket d’entrada, ja que és una platja privada. Quin despiste, tu. 50 pesos d’error, per sort és assumible. Allà ens trobem una platja una mica retocada (bancs, i gespa artificial), però realment el mar està pla i tranquil. A més ha sortit el sol. Ens arregla el dia.

Sortim de la platja per anar a dinar al market, que concentra el 90% dels locals per menjar del poble, i tornem a la platja més propera per fer una migdiada filipina mentre digerim l’arròs.

Vida illenca, ens hi adaptem fàcil.

 

Dia 368 de viatge

Bantayan, 27º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Avui sí que no hi ha remei.

El sudest ens presenta la seva cara més cruel, i una pluja intermitent durant tot el dia ens impedeix fer gaire més que menjar, escriure, o buscar alguna manera de passar l’estona tancats a la Guest house.

Amb el vaixell típici de Filipines

Aprofitem per passejar pel barri en els moments de treva, visitant la zona allunyada del mercat, on viuen la majoria d’habitants de Santa Fe, el poble on estem. Després de dinar vam poder comprovar com el karaoke s’havia apoderat del poble sencer, aprofitant que la pluja impedia activitats fora de casa.

El karaoke és cosa seriosa a Filipines. Quasi cada casa en té un, i el pots trobar a tot arreu. Els filipins gaudeixen del karaoke diàriament, a vegades en grup, a vegades sols (no era estrany veure algú cantant sol en algunes cases del voltant). Cal dir que l’habilitat musical de la majoria no justificava l’ús excessiu del karaoke, però les ganes i l’entrega que li posaven mereixia qualsevol molèstia sonora. Això del karaoke ens acompanyaria a totes les illes que visitaríem, tot i que mai ens hem animat a provar.

comiendo carne a la brasa
Menjant carn a la brasa

L’altra cosa ben típica son les barbacoes nocturnes. Cada casa, cada restaurant, té una graella on cuinen carn (porc majoritàriament) cada nit, generalment al carrer. Passejar a partir de les 5 per Filipines és sinònim d’olorar aquestes barbacoes que, per cert, eren molt barates i molt bones.

I si plou, i no saps cantar, el millor que pots fer a Filipines és combinar barbacoa i cervesa freda.

I així va ser.

 

 

Dia 368 de viatge

Bantayan, 27º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Avui el sol ens somriu timídament, i aprofitarem per donar la volta a l’illa en moto, pla que teníem pendent des que va començar a ploure.

Bebent aigua de coco per hidratar-nos
Bebent aigua de coco per hidratar-nos

Regategem una per 250 pesos, i arrenquem a veure els voltants. L’illa de Bantayán té tres pobles i alguna vila. Aquests són Bantayán city, Madridejos al nord, i Santa Fe (on érem nosaltres). Aquest últim té les platges i l’oferta “turística”, ja que com vam poder comprovar, les altres dues no tenen l’aigua i la sorra precisament neta.

A Bantayán vam parar a un mercat gran, de peix i verdures, i vam aprofitar per comprar una tovallola i un parell de cocos enormes baratíssims. No gaires turistes s’apropen a visitar aquesta zona, i molts locals ens miraven encuriosits mentre exploràvem el port i el barri del voltant. Després, conduïm fins a Madridejos, que sincerament no tenia res especial. Una platja molt bruta, una ciutat lletja, i poca gent. Principalment pescadors amb les seves embarcacions filipines típiques (barques llargues amb una estructura de bambú en forma de “patins”, que els dóna estabilitat i un aspecte molt característic).

dia ennuvolat
El dia no acompanyava gaire

Després de Madridejos, vam parar a una estructura a mig construïr (o mig enderrocada) que pretenia ser un mirador al mar. Era maca, però bastant insegura, ja que el pont estava trencat i havies de saltar un metre de plataforma en plataforma per arribar al mirador. Acabem la volta buscant alguna platja interessant en la que banyar-nos, però amb la marea baixa tot està ple d’algues i no gaire agradable.

Al final vam dinar i vam acostar-nos caminant a la platja que coneixíem, a deu minuts d’on dormíem, per digerir i acabar d’acomiadar-nos de Bantayan, l’illa dels daltabaixos.

Trobarem a faltar aquestes platges

A l’hora de dormir, una panerola immensa a la paret de la nostra habitació. Com empitjorar la situació? De sobte, desplega unes ales inesperades i vola cap a la paret del costat.

Bona nit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close