Moalboan i les Kawasan: sí, però no

Un lent trasllat en ferry i un terrible viatge en bus ens deixa a Moalboal, reventats i amb poca energia per veure res. Però haurem de fer un esforç i matinar per veure les famoses Kawasan Falls. Valdran la pena?

Dia 374 de viatge

Malapascua, 35º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Un esmorzar ràpid i una fugaç mirada a la plaça que tantes alegries ens ha donat aquests dies a Malapascua. Una illa que té alguna cosa que la fa especial, i a la que tornaríem sense dubtar-ho. Ens anem a Moalboal, a l’illa gran de Cebú.

Ens acomiadem de l’illa amb una petita anècdota, que ja és coneguda per qualsevol visitant i acceptada amb resignació com la majoria de situacions semblants a Àsia:

El vaixil típic filipí

Recordeu que vam desembarcar en un d’aquells vaixells filipins, amb estructura de bambú? Bé, doncs resulta que a vegades, “la marea està massa baixa i el vaixell no pot acostar-se a la sorra amb seguretat”. Atenció a les cometes. Sabeu com ho resolen? Amb una barca petita, que va des de la costa fins al vaixell recollint als passatgers  i que recorre, literalment, 20 metres. Uns 7 segons i mig.

Aquesta astuta maniobra els permet cobrar-te 20 pesos extres (per passatger!!), que òbviament no estan inclosos al ticket del vaixell i que lògicament s’obliden de dir-te.

Astut, no?

Doncs a la tornada, arribant a Cebú, ens trobem de nou amb una barca que ens fa desembarcar a uns 500 metres de la costa, i amb unes mesures de seguretat prehistòriques baixem motxilles i persones a la nova barqueta, que ens cobra uns altres 20 per cap. De fet, volien 20 més per motxilla, però ens neguem amb un somriure de “la avaricia rompe el saco, tete, no et passis”, que entenen perfectament sigui quin sigui l’idioma que parles.

Total, que de 100 pesos que val el ticket cal afegir (quasi sempre) entre 20 i 40 pesos de propina obligatòria. A vegades pots discutir, a vegades no, i aquesta ocasió era de les que no. El fet és que el 100% de la gent els paga, aparentment també els filipins d’altres illes. Això ens fa sentir menys idiotes.

Cansats de tants desplaçaments

Però avui ens enfrontarem amb les Flipines més reals, locals i dures. Com a rates estalviadors que som, i sempre cercant l’experiència barata local per davant la cara còmode i turística, agafem des de Maya un bus local bastant terrible, i amb calor i espai mínim ens passem quasi 5 hores per arribar a Cebú City.

Sortim a la terminal per canviar de bus, i pugem a un encara pitjor. Els filipins són gent petita, baixeta i prima, i els busos estan fets a mida. Nosaltres ocupem seient i mig, i ens acabem posant en un de tres on una senyora filipina (que casualment ni era petita ni era prima), ocupa també seient i mig. Van ser 6 hores més, de calor, trànsit insuportable, mínim espai, i pols entrant contínuament per la finestra. Horrible, totalment desproporcionat. Recomanem mirar molt bé quina mena de bus estàs a punt d’agafar, i quanta estona triga. Mai pots refiar-te de la distància, cal multiplicar el temps per tres en la majoria de casos.

Arribem per fi a Moalboal, i agafem un trycicle on un noi molt educat ens ajuda a trobar allotjament. Després depreguntar a dos, trobem un barat anomenat Vivians, a la zona de Panagsama Beach.

Caiem derrotats als deu minuts. De moment, arribar a Moalboal, la pitjor experiència a Filipines amb diferència.

Agafeu un cotxe privat els que podeu, de debò.

 

Dia 375 de viatge

Moalboal, 35º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

No hi ha temps per dormir, només volem passar un dia a la zona i aparentment només hi ha una cosa per fer.

El camí per arribar és maco

Després d’esmorzar, lloguem una moto al costat de l’hostal i conduïm uns 35 minuts per arribar a les conegudíssimes Kawasan Falls. Es tracta d’unes cascades aparentment increïbles, turqueses, rodejades de jungla i selva, que qualsevol persona visitant Cebú ha de visitar sí o sí. Així es venen als blogs, així te les descriuen locals i turistes, i així ens les esperàvem. Però anem per parts.

El primer que ens trobem quan arribem a l’entrada, són uns 20 conductors de trycicle fent-nos gestos per frenar i aturar-nos. Ens fan saber molt amablement que el parking s’ha de pagar, que la moto no es pot deixar a qualsevol banda. Oh, quina sorpresa!

sergi al costat d'un riu
Rodejats de natura

No ho haguéssim imaginat mai! Insistim que la volem deixar a una banda de la carretera, però ells insisteixen en que no és segur i que paguem. Al final, ensumant-nos la turistada, parlem directament amb el propietari del tros de terra que anomenàven “parking” i li paguem la meitat del que demanava. Ens assegurem que no hi haurà sorpreses amb la moto, i tots feliços.

De camí a les cascades, anem obviant la part “salvatge” i “verge” de la seva descripció: un camí perfectament delimitat de pedra amb tendes de souvenirs et porta fàcilment fins l’entrada, on per 40 pesos caminaràs quinze minuts més i pujaràs unes escales per arribar, finalment, a les turqueses, salvatges, i verges Kawasan falls.

Foto sense ningú darrera… no és fàcil

O no?

A veure, a partir d’aquí és OPINIÓ PERSONAL.

No sabem si era per la llum del dia, la quantitat de gent, el restaurant innecessari que havien posat, o una barreja de tot plegat sumat a unes altes expectatives, però posant en una balança tot el que havíem fet per arribar allà expressament i les cascades… no valia la pena.

Si has estat a altres lloc del sudest, són unes cascades estàndard. Molt turístiques i explotades, certament maques, però res més. La nostra conclusió: si estàs a Cebú i et ve de pas, passar-hi el dia és una bona opció. Si has d’arribar-hi expressament… pots saltar-t’ho.

Sergi entrant a l'aigua
Hora de banyar-se

Hi ha coses interessants que no deixen de ser turistada: una barca de bambú en la que per 300 pesos (300!) a repartir entre els que pugin, et porten a sota la caiguda d’aigua per rebre l’impacte i riure una estona. Uns 10 minuts d’activitat en 10 metres d’espai. També tens guixetes per guardar la roba, a preus variables depenent de la cara de tonto que posis. Finalment, un restaurant caríssim que espatlla les vistes de l’espai.

Va ser divertit banyar-se

Banyar-se va estar bé, i és un lloc interessant. A més, si puges per la muntanya un camí no gaire difícil, trobes altres llacunes on banyar-te, menys concorregudes. De tornada ens comprem un coco. I així va ser la nostra visita express a les Kawasan Falls.

La tarda la dediquem a rentar roba i a buscar un lloc des d’on fer snorkel. Al final, un fracàs. Hi havia, en teoria, un banc de sardines en el que pots nedar a través, però vam er incapaços de trobar-lo. Al final ens vam banyar a un lloc inaccessible, i vam fer una cervesa davant de la posta de sol per consolar-nos.

Camí de tornada

Demà matinarem per marxar de Moalboal, sense haver explotat la zona però amb la sensació que ens ho podríem haver estalviat. Potser és per que ja havíem vist moltes altres cascades al sudest, pel terrible viatge en bus del dia anterior, o que no teníem el dia. Ja tenim excusa per tornar.

 

 

2 Comments

  1. Aneu amb compta amb les tirolines. Que siguin segures. A vegades aquests llocs no tenen massa seguratat.
    A veure si cambieu les illes per muntanyes.

  2. Molt de temps que no entrava i ara llegeixo dos entrades que no són de les millors. Moltes hores de viatge i no gaire temps per gaudir del llocs. Espero que les següents siguin millor

Comments are closed.

Close