Bohol, tortugues, micos i gats

Submarinisme, muntanyes amb forma de xocolata, micos minusculs, gats malalts, motos, tortugues, platja, cervesa… Tot això i més a la nostra última parada a Filipines: Bohol!

Dia 382 de viatge

Bohol, 35º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 15

Aquest post és HISTÒRIC: l’ha escrit la Patri!

El primer dia a l’illa ens el prenem amb calma. Sincerament, amb la calor que fa i el dia tant llarg d’ahir, creiem que el millor que podem fer és banyar-nos a la platja que està a 5 minuts de l’hotel.

Menjar típic filipí
El bon menjar casolà filipí

Alona beach, no destaca per la seva tranquilitat i agua clara i transparent, però si vas al final de la platja pots trobar un raconet més adient per refrescar-te.

Voltem per la platja i pels carrers de Panglao (el poble on estem) i podríem descriure’l com un lloc super turístic, ple de restaurants, hotels i venedors de tours. Nosaltres anem a la nostra bola, fent servir la nostra experiencia per esquivar a tots el ‘vende-tours’ amb gran èxit.

La platja de Panglao
Alona beach

Com ja hem decidit que avui seria un dia no productiu, anem a menjar a un restaurant local que més tard acompanyem amb una migdiada històrica. Ja estàveu avisats que el dia no seria gaire mogut.

Seguint la mateixa línia, sopem i delectem el nostre paladar amb dues cerveses ben fredes, de les millors coses que ens pot oferir aquest país.

 

Dia 383 de viatge

Bohol, 35º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 15

Quina mala nit hem passat! Resulta que a mig poble li han tallat la corrent durant tota la nit. Traduïnt: dormir sense ventilador en una habitació minúscula és una experiència no gaire agradable.

Foto d'un tarsier agafat a una branca
Així són els tarsiers

Després de curar aquest trauma nocturn amb un bon esmorzar, decidim que és hora d’agafar una moto per descobrir les meravelles de Bohol. Negociem la moto a bon preu per dos dies.

Decidim que la nostra primera parada seran els “tarsiers”, un primat minúscul d’ulls gegants que sembla un alien. Els tenen en reserves per conservar l’espècie dels perills externs i d’ells mateixos (son molt delicats, i no col·laboren gaire a no ser extingits:  si s’estressen es comencen a donar cops al cap contra el tronc de l’arbre per suicidar-se. Una mica com els de “Hermano Mayor”).

No va ser fàcil arribar-hi, ja que de sobte un pluja molt intensa ens va obligar a parar diverses vegades pel camí.

Les chocolate hills

Cansats dels micos, marxem per veure l’atracció principal de l’illa, les “chocolate hills”. Les expectatives les teníem bastant baixes, ja que normalment els llocs tant turistics acaben decebent una mica. Tot i així, comprem l’entrada del recinte i després de pujar 50000 escales arribem al mirador. Ens alegrem, ja que era millor del que ens pensàvem. Son muntanyes que tenen una forma arrodonida molt curiosa, en el nostre cas cobertes d’herba verda, però a l’època seca es tornen marrons: d’aquí ve el nom de “chocolate hills”.

selfie amb les chocolate hills
Selfie!

L’illa de Bohol és més gran del que sembla i vam trigar tot el dia per fer les visites imprescindibles. Decidim tornar abans de que es faci fosc, ja que el trànsit no és el més segur del món.

 

 

 

Dia 384 de viatge

Bohol, 35º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 15

Segon dia amb la moto. Farem una cosa útil: anar al port per comprar el ticket del ferry que ens portarà a Cebú per poder agafar el vol cap al següent destí. Ens sorprenem a nosaltres mateixos de com de previsors podem ser a vegades.

parking ple de motos davant del centre comercial
No erem els únics al centre comercial

El dia d’ahir amb la moto va ser força dur, degut a la forta calor i la pols que hi ha a les carreteres, gens agradable. No ens veiem amb energia per fer tant km una altra vegada, així que anem a refugiar-nos de la calor a un centre comercial i dinar per allà.

Per la tarda, anem a Alona beach a banyar-nos i a relaxar-nos quan el sol ja no és tant fort.

Si visites Filipines descobriràs que la millor manera d’adaptar-te a la cultura local és “no fer res”…

 

Dia 385 de viatge

Bohol, 35º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 15

Avui és un dia diferent. Anem a bussejar i els dos ens morim de ganes de posar-nos el neopré i tirar-nos a l’aigua. El punt de busseig és el santuari marí de la petita illa de Balicasag. Ho farem amb l’escola de busseig Pata Negra, de la qual hem sentit molt bones recomanacions.

equipats per fer busseig
Amb ganss de bussejar!

Per bussejar a Balicasag CAL RESERVAR AMB ANTEL·LACIÓ: el govern acredita un nombre determinat de persones/dia per protegir el fons marí de la massificació (ens sembla genial), i solen estar plens els següents dos o tres dies.

Ajudem a pujar tot l’equip al vaixell amb ànsies d’arribar ja, però el que no teníem previst era que el motor del vaixell s’espatllés. Vam haver d’esperar una estona a que vingués un altre per subtituir-lo. Ens expliquen que els vaixells filipins es caracteritzen per espatllar-se sempre, cada dia, tots els dies… Fins i tot ens narren casos en que els vaixells desapareixen després d’un tifó, i queden completament destruïts. Un desastre si has invertit diners en, per exemple, una escola de busseig…

L’illa era preciosa

Finalment, ens vam posar en marxa una altra vegada.

La nostra guia, una catalana de Lleida molt simpàtica i enèrgica, ens amenitza l’espera explicant-nos historietes sobre la vida a Filipinas, i entre una cosa i l’altre, ens llancem a l’aigua!

Un cop submergits, vam al·lucinar. Hi havia una paret de corall que donava la volta a l’illa, ple de vida marina. Hi havia moltíssims peixos petits i de colors, i la millor sorpresa per nosaltres va ser veure tortugues marines per primera vegada. La visibilitat era molt bona, fet que ens va permetre observar-les amb detall.

Fem una pausa entre immersió i immersió, provisionant-nos de fruita i aigua, i ens desplacem al següent punt.

En el vaixell de l'escola de busseig
En el vaixell de l’escola de busseig

Un fons menys profund, on busquem vida més petita i tornem a tenir la sort de veure tortugues (grans, i passant bastant aprop d’on nedàvem nosaltres). Bussejar a Filipines hauria de ser obligatori per qualsevol visitant!

Bussejar cansa, i el millor remei és passar una tarda de relax, comentant la nostra primera experiència amb tortugues!

 

Dia 386 de viatge

Bohol, 35º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 15

El dia no ens acompanya, plou, de fet, plou molt. No podem fer res, a part de mirar la ruta que farem al següent destí i comencar a preparar les motxilles per demà.

El mini gatet bebent aigua
El mini gatet bebent aigua

Mentres estàvem fent feina, sentim un gat miolar com si estigués plorant. El meu instint felí hem diu que està en perill i que hem de fer alguna cosa per ajudar-lo. Amb diverses tàctiques aconseguim que el gatet surti del seu amagatall, devia tenir setmanes i tenia els ulls infectats. Li donem aigua, li rentem els ulls i anem a comprar-li alguna cosa de menjar. El gat ens acompanya tot el dia i al final ja està recuperat i amb moltes ganes d’explorar. Creiem que hora de que torni a fer la seva vida al carrer.

Adéu Bohol!

*Nota del Sergi: la tàctica de la Patri en aquests casos, si decidim que el gat dorm a la nostra habitació perquè plou o està molt dèbil, és adormir-se súper ràpid per que sigui JO qui s’aixequi a calmar el p** gat si plora o comença a liar-la a mitjanit. True story.

Ens anem a dormir aviat, ja que demà el ferry surt ben d’hora. Detestem llevar-nos tant aviat…

Però és el preu que pagarem per canviar de país.

Propera parada… qui ho endevina?

 

1 Comment

  1. Els llocs que estan prop de l’Equador sempre plou, penso que quasi cada dia. Ja veu poder veure moltes coses, i si veu tenir bon temps l’estona de fer submarinisme, veu poder tenir millor visibilitat. Això dels gats t’ho has de fer mirar, trobo exagerat que agafis gats de països on els tenen abandonats i on poden tenir moltes enfermetats, ja que les persones tenen també molts problemes de salut, no tenen medis de cuidar-se ells i menys els gats.
    A veure si puc anar llegint. Fa molt que no obria l’ordinador.
    Ah! Cel·lebro que escriguis algun post.

Comments are closed.

Close