Siquijor, tirolines i salts mortals

Arribem a una illa on l’últim que fem es descansar. Tot un circuit de tirolines, cascades i llocs on fer-se mal ens crida massa l’atencio, i res aconseguirà que parem quiets ni un moment. Bé, potser una petita baralla si…

Dia 376 de viatge

Moalboal, 35º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Filipines mola, però les seves connexions per mar són, sorprenentment, bastant precàries. Poca oferta, potencial naufragi, i en general escassa informació. De fet, nosaltres havíem d’anar a Siquijor i, en comptes d’anar fins allà directament des de l’illa de Cebú, el que havíem trobat era el següent:

nosaltres en un vaixell
Cap a la següent illa!
  • Bus fins a Lelian+ferry fins illa Negros+trycicle fins Dumaguete+ferry fins a Siquijor.

Si algú s’avorreix suficientment i ho mira al mapa, veurà que era un recorregut absurd, tenint en compte la proximitat de Cebú i Siquijor. Però no trobàvem alternativa.

A les 6 del matí heroicament, negociem un trycicle fins la parada de bus i allà, un bus ens porta fins a (quasi) Lelian. Anècdota: a mig camí la meva motxilla cau del vehicle i no ens n’adonem fins 10 minuts després…

Uns trycicle ens han d’acabar de portar al port. I llavors, un d’ell ens pregunta: “on aneu?” “A Siquijor, passant per Dumaguete.” “Pa qué, si hi ha un ferry directe en una hora?” “QUEEEEEEEEEEEE??”.

Sprint i mil gràcies al senyor trycicle, que ens ha estalviat una pasta i un ridícul important. Sort que hem decidit matinar!

Al ferry cap a Siquijor

Un ferry ens porta en 3 hores fins a Siquijor, on agafem un trycicle (quina màfia) fins a San Juan, el poble on estan els allotjaments i les coses a fer. Un poble allargadíssim al que, o tens molta sort, o hauràs de llogar moto per quasi tot. Ens allotjem a una guest house anomenada “Czar’s Palace”, que de Palace no tenia gaire però es veia neta i tranquila. Negociem un bon preu, i ens instalem. Cansats d’haver-nos llevat tan d’hora, decidim dividir-nos la feina: la Patri dorm i jo estreno la piscina. Bé, “piscina”, el petit bassal d’aigua clorada que tenien al jardí. Millor que res!

Per sopar, fem una excepció i provem un novíssim restaurant a deu minuts d’on estàvem, el Lucaloko. Un italià amb ganes d’emprendre havia obert un petit local on ens va cuinar una milanesa amb patates que ens va fer saltar les llàgrimes. A més, ens va indicar on estaven tots els punts interessants de l’illa.

Si esteu per San Juan, recomanadíssim!

 

Dia 377 de viatge

Siquijor, 35º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Sense alarma i amb la calor habitual d’aquest país, diem bon dia a Siquijor amb un esmorzar paupèrrim de pa poc torrat i cafè de sobre. Sense masses queixes travessem el carrer i a dos minuts de l’hostal, trobem una família que llogava motos, i negociem una per dos dies. Comencem a conduïr, esperant tenir un dia una mica més mogut que els que hem tingut últimament (platja i migdiades…)

la patri amb un guia filipi
Camí cap a les cascades

Fem una parada, després d’una estona, a les no tan conegudes Lugnason Falls. Quin descobriment! Allà ens esperen nois joves dels pobles del costat, que fan de “guies encobertsesperant vendre’t algun souvenir o una propina per simpàtics. Sempre preferim pagar quan sabem que contribueix d’alguna manera a l’economia local, i aquesta ens semblava una manera molt entretinguda de fer-ho. El guia (no recordem el seu nom!) de 22 anys, es passava el dia amb els amics a la cascada. Ens va ensenyar des d’on saltar (uns 6 o 7 metres, agafant impuls i sense dubtar gaire, doncs saltaves sobre una pendent amb roques abans d’arribar a l’aigua), i vam passar bona part del matí fent el mico. Saltàvem des de la cascada, des de dalt de tot, escalàvem, i en general fèiem el que d’aquí uns anys estarà prohibit per culpa d’un guiri que previsiblement relliscarà i morirà.

una cascada de filipines
La cascada era bastant alta

Passem bona part del matí allà, abans de marxar cap a l’arbre sagrat de l’illa, l’arbre sagrat que, segons la llegenda, té més de 400 anys i està encantat. L’arbre ha sigut escenari de moltes pel·lícules de terror, val la pena acostar-se a veure’l. A més, just davant hi ha un petit estany amb “propietats curatives” on per 10 pesos pots posar-hi els peus i gaudir d’una peeling a mans de desenes de peixos que se’t menjaran les pells mortes. Un encant vaja.

La Patri davant d'un arbre sagrat
Exfoliant-me els peus

Amb els peus impecables i havent-nos begut un coco fresc, seguim fins les Locong Falls, on tenim l’oportunitat de practicar el mortal cap enrere amb la tirolina que creua el riu on cau la cascada. Mateix esquema: un guia que sense que tu li demanis t’acompanya a canvi de propinilla. Com a mínim sabem que són diners que van a la butxaca dels habitants de les viles, i no ens molesta gens que treguin partit a la seva illa d’aquesta manera.

Dinem a Lazi, un poble que mereix una parada breu per visitar l’esglèsia de San Isidro Labrador, testimoni del pas dels espanyols a l’illa i que destaca per la seva aparença quasi de fortalesa. Per acabar el dia, volíem anar a les famoses Cambugahay Falls, però acabem

Església de San Isidro
L’església de San Isidro

arribant a unes molt semblants (Cambugsayan), i no ens n’adonem fins que no estem al riu. Probablement hem descobert unes molt menys turístiques, que també tenien tirolina, però no acaba de valer la pena l’excursió per arribar fins al riu.

Tornem amb moto fins al nostre allotjament, cansadíssims però contents d’haver fet alguna cosa diferent a prendre el sol. Demà més.

 

 

Dia 378 de viatge

Siquijor, 35º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 14

Avui ens acostem al poble per esmorzar a una cafeteria local baratíssima, i agafem la moto de nou per arribar, aquest cop sí, a les Cambugahay Falls.

El Sergi baixant cap a les cascades
De camí cap a les cascades

Allà notem que realment són les cascades més famoses de l’illa, ja que estan molt més plenes i massificades, amb dues tirolines i desenes de paradetes de menjar i souvenirs a l’entrada. No obstant, hem de reconèixer que tenen la tirolina més alta i val la pena passar-hi unes hores. El nostre “guia” ens ensenya també una petita cova que hi havia darrere del salt d’aigua, i a escalar la roca sota la cascada.

Marxem amb gana cap a l’altre gran atracció de Siquijor, la platja de Salandoong. Aquesta és famosa per, diuen ser una de les millors platges de l’illa. La massificació també era present en aquest complex amb tiquet d’entrada i equipaments com restaurants i bungalows.

Les cascades més famoses de l’illa

Aprofitem per dinar una hamburguesa una mica per sobre del pressupost però sorprenentment deliciosa, i gaudim de la platja i el sol abans de dirigir-nos a la gran estructura de roca que separa la platja en dos. Allà dalt, un tobogan (averiat) i dos trampolins (8 i 10 metres) ens esperaven per ser estrenats.

Reunint valor suficient, ja que des de baix es veia bastant més fàcil, saltem alhora cadascú des d’un trampolí, i caiem miraculosament bé i sencers amb la satisfacció dels deures fets. Un dia complet!

 

Dia 379 de viatge

Siquijor, 35º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 15

🙁

Avui tristament hem d’afegir una baralla al comptador (si, tots l’estàveu esperant), i això va tòrcer els plans del dia.

Posta de sol aprop de la guest house

Havíem decidit prendre’ns el dia de descans i relax, després de dos dies intensos amb tirolines i salts mortals, així que vam beure cervesa i fer migdiades tot el dia. Això sí, per separat.

Però no ploreu. De seguida se’ns va passar. La cervesa ajuda.

 

 

 

Dia 380 de viatge

Siquijor, 35º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 15

Vam tornar a llogar una moto, aquest cop per visitar l’últim tros de l’illa que ens faltava: el mig.

casa humil filipines
Poblets local de Siquijor

Agafar una moto és sens dubte la millor manera i més econòmica de visitar Siquijor, a part de que pots trobar sorpreses pel camí, com viles totalment apartades del circuit turístic que mereixen una visita.

Nosaltres vam conduir per carretera secundària (a Filipines “secundària” vol dir mooooooolt secundària) fins a un mirador, des d’on vam gaudir de la boira que tapava tota l’illa fent que no poguéssim veure absolutament res. Més enllà d’això, va ser un bon passeig per veure les poblacions més apartades i el seu estil de vida.

Sergi mirant la posta de sol
Gaudint de la posta de sol

A la tarda vam visitar la platja per últim cop, i vam gaudir de la posta de sol acompanyats d’un grup de gent que no callava, i que va espatllar totalment el moment de calma.

Mai endevinaríeu d’on eren.

 

 

 

Dia 381 de viatge

Siquijor, 35º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 15

Avui marxem de Siquijor, en un ferry que surt a les 19h de la tarda.

L’eficiència filipina et fa estar a les 17h per comprar el ticket.

I la velocitat punta dels trycicles, sortir amb hores d’antelació.

Un plaer Siquijor

Així que vam dinar al port, que està a l’altra punta del nostre allotjament, per estar a temps per agafar un ferry incomodíssim (vam pecar d’estalviadors i en comptes de llitera vam agafar cadira. De fusta. 3hores)

Arribar a Bohol va ser un descans, i un conductor de trycicle (fins els nassos ja dels trycicles) que assegurava saber on estava el nostre hostal, es perd per tota l’illa abans de deixar-nos al Dormitel, mateixa cadena que vam utilitzar a Manila.

Última parada, Bohol!

Close