Nagano, alarmes, micos i pilotetes

Vivint el matí més accidentat de la història moderna de Japó, gràcies a una Patri especialment inspirada, passarem fred i combatrem la neu entre micos salvatges i japonesos despullats. Sona com un vídeo guarro d’internet, però ho entendreu tot si seguiu llegint:

Dia 399 de viatge

Nagano, 0º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 15

Avui ens permetem el luxe de despertar-nos sense alarma, refugiats a una habitació calenta i agradable mentre veiem nevar per la finestra. Té pinta que serà un matí tranquil.

L’hotel té al passadís una taula amb torradora, te i cafè a disposició dels clients. Així que esmorzarem allà abans de sortir a explorar Nagano.

Patri amb paraigues a Nagano
Cara d’experta crema torrades

La Patri s’ha llevat amb energia, i s’encarrega de posar les torrades. I si heu llegit fins aquí, pensareu: “carai , quants detalls inútils sobre el “què” i el “com” esmorzar, us farè unlike”. No, espera millenial! Té una explicació.

Si coneixeu a la Patri, sabreu que no és coneguda per ser una persona enfocada i concentrada en les tasques rutinàries. I això inclou vigilar unes torrades.

De sobte, una eixordadora alarma d’incendis comença a sonar pels passadissos de l’hotel Unicorn de Nagano, i una Patri veloç com un llamp surt a treure les torrades i a esperar que el propietari pugi a veure com dos inútils (assumeixo la meva part de culpa, almenys d’una torrada) han activat una alarma d’incendis preparant l’esmorzar. Sí, així d’independents, autònoms i autosuficients ens hem tornat amb aquest any de viatge.

Però el matí tranquil no acaba aquí.

Nagano
Explorant Nagano ben abrigats

La porta de la nostra habitació es tanca i no es torna a obrir. El propietari del lloc, que ja devia estar pensant en fer-nos fora, descobreix que no és culpa nostra sinó que el pom s’ha trencat. En pijama i morts de fred, el deixem treballar amb unes quantes eines fins adonar-nos que li serà impossible. Però Què Fills de Ruta mai es dóna per vençut. Li demanem una targeta de crèdit i un martell, i amb una mica de paciència i un vídeo de Sant Youtube, li obrim la porta deixant-lo amb una cara d’admiració i estupefacció que valia la pena veure. “A què us dedicàveu a Barcelona?” Devia pensar que robàvem cases.

L’home està tan agraït amb nosaltres (li hem estalviat una pasta), que ens regala una bossa plena de fruita boníssima que acceptem amb gust (la fruita és prohibitivament cara a Japó).

Un matí tranquil.

A l’entrada del temple

Caminem sota la neu a Nagano, a -1º, fins el temple de Zenko-ji, un temple budista construït al segle VII. De fet, tota la ciutat està construïda al voltant d’ell. El complex sencer consta de 39 edificis, i el carrer que dóna accés al principal, el carrer Omotesando, està ple de petites tendes de dolços, roba tradicional i productes de la regió.

Veure-ho mentre nevava ens ha encantat, tot i que avui és dels dies més freds des que estem a Japó. Fred humit, del que cala per molt abrigat que vagis. Ens obliga a moure’ns ràpid i refugiar-nos de tant en tant en algun 7eleven o centre comercial.

Aprofitem per passar pel punt d’informació de la ciutat, i documentar-nos sobre què fer als voltants, tot i que tenim una lleugera idea. Un punt a favor del país és que tenen punts d’informació a cada ciutat (o cada barri en el cas de ciutats com Tokio), i et proporcionen una pila de dades útils sobre cada lloc. Els treballadors d’aquests punts són especialment entregats, i sempre fan tot el que poden per ajudar-te. De moment no tenim més que bones paraules per tots i cada un dels japonesos amb els que hem interactuat en algun moment del viatge.

El dia, tot i romàntic i nadalenc,no convida a perdre gaire el temps pels carrers, i fem una volta ràpida abans de refugiar-nos de nou a l’habitació i preparar el dia de demà,que promet ser memorable.

Veure nevar des de l’escalfor de l’habitació, sincerament, no tenia preu.

 

Dia 400 de viatge!!!!!

Nagano, -2º

Nivell de nostàlgia: 765%

Nivell d’energia: 100%

Baralles: 15

Nagano tenia molt més oferir que temples nevats i portes sense obrir.

La seva privilegiada posició a les muntanyes, suma’t a l’intensa activitat volcànica que el subsòl japonès pateix des de fa milers d’anys, la fa un lloc ideal per gaudir dels “onsens”

Els voltants de Nagano

Un “onsen” és un bany termal, habitualment natural, on els japonesos van a gaudir de l’higiene i la relaxació que comporta el procés, quelcom bastant important culturalment en aquest país. Però parlarem més endavant sobre com els humans fan ús d’aquests espais. Ara parlarem de com els micos l’utilitzen.

Nagano és l’únic lloc al món on s’ha observat un comportament singular en un grup de micos de les muntanyes. Fa anys, una cria curiosa va baixar fins a una vall on va trobar un onsen, utilitzat pels habitants de la zona. Sense pensar-s’ho gaire, va capbussar-se i de seguida va notar que l’aigua estava sorprenentment calenta.  Aquest primer gest de valentia va servir per la resta de micos del grup per aprendre que, en dies d’hivern, poden venir a refugiar-se del fred a aquesta piscina termal.

Nagano
De camí a veure els micos

Aquest fet ha cridat l’atenció a biòlegs i estudiosos dels primats arreu del món, que han observat com no només es banyen sinó que es relaxen en grup al més pur estil japonès. Aquests micos van acabar de popularitzar-se amb els jocs Olímpics d’hivern del 1998 a Nagano, i actualment és visita obligada pel turista.

Nosaltres vam agafar un tren i un bus (prèvia compra del Snow Monkey Pass, que sense “pass” no hi ha vida aquí a Japó), i vam començar a caminar el tram de 1500 metres des de l’inici del parc fins a l’Onsen. El camí en si ja valia la pena, un bosc a la falda d’una muntanya amb un pam de neu i un dia clar i assoleiat, ens van fer gaudir del breu trekking en un entorn realment maco.

Nagano
El camí era preciós

Arribar és sempre una loteria, ja que són animals salvatges i no se sap mai si baixaran a banyar-se o no. I nosaltres, en vam veure un parell dins l’onsen. Ells miren amb certa indiferència a les desenes de càmeres i turistes que els rodegen, i mentrestant altres micos del grup busquen menjar i juguen a altres zones del parc. Més tard, uns cuidadors vénen a alimentar-los, i és llavors quan tot el grup apareix i baixa de les muntanyes: uns 100. Nosaltres no sabíem que els alimentaven, i posem en dubte que això sigui bo per a ells. Probablement ho facin per evitar que marxin de la zona i perdre aquesta atracció turística.

Quina cosa més curiosa

Van arribar aquí naturalment, però ara s’hi queden artificialment, o això ens sembla. Ho deixem escrit per que cadascú faci el judici que cregui. Nosaltres,si ho haguéssim sabut, probablement no haguéssim anat; condemnem qualsevol atracció turística invasiva pels animals.

Tornem a Nagano, preparats per submergir-nos de ple a la cultura japonesa, concretament a la cultura del bany. Aquí els banys públics són molt importants, i tenen característiques molt concretes. Per començar, hi ha certes normes que s’han de complir, algunes relacionades amb l’higiene, altres amb el dret d’admissió.

Per exemple, les persones amb tatuatges no poden entrar, ja que aquests es relacionen amb membres de la màfia (yakuza) japonesa. També és important fer ús de les dutxes abans d’entrar a qualsevol piscina termal. Finalment, els banyadors no estan permesos,

“Ah no? I què vas, en boles?”

Doncs sí.

Nagano
Gaudint de les aigües termals

Òbviament no tenim fotos dels senyors japonesos despullats al onsen (creieu-me, millor per vosaltres), i molt menys nostres (tot i que arribaríem al milió de followers en 17 segons), però vam passar una hora a uns banys públics (separats per génere) relaxant-nos a una piscina a l’aire lliure d’aigua termal, amb 1º a fora de l’aigua i 40º a dins, en silenci i sense roba, rodejats de muntanyes nevades, a Japó. Penjada important.

Aquest procés és quelcom tradicionalment important al país, bàsic per entendre la cultura local, doncs n’és una part estructural. Així que si vols entendre i viure de prop la cultura nipona, hauràs de veure senyors japonesos en pilotes.

O pilotetes, vist el cas.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close